Gaudeix de Ulldecona al Montsià

 

Ulldecona

Comarca: Montsià - Habitants: 6.321 - Extensió: 128,88 km² - Nuclis població: Ulldecona, el Castell, la Miliana, Sant Joan del Pas, els Valentins, les Ventalles. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Ulldecona

Situació i presentació

El municipi d’Ulldecona, de 126,88 km 2 , és el segon en extensió de la comarca. Inicialment comprenia també les actuals demarcacions d’Alcanar, Freginals i la Sénia, però aquestes localitats esdevingueren molt aviat autònomes i Ulldecona restà amb la seva demarcació actual. Limita al N amb Mas de Barberans (NW), la Galera, Godall, i Freginals (NE), a l’E i al S amb Alcanar i li fa de termenal la serra de Montsià des de vora la Foradada (687 m), on coincideixen els termes de Freginals, Alcanar i Ulldecona, fins al barranc de les Cases. Al sector de ponent, el riu de la Sénia marca la frontera tradicional de Catalunya amb València i té a l’altra banda, fent límit amb Ulldecona, els termes de Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del Maestrat i Vinaròs; més al nord Ulldecona confrota amb el terme de la Sénia.

La població

La situació oberta i fronterera amb el territori musulmà de València féu que el terme, tot i haver estat ocupat simultàniament amb Tortosa (1148), no es reestructurés fins un quart de segle més tard i, encara, que no es reestructurés i repoblés intensivament fins després del 1222, quan les conquestes cristianes s’havien ja estès a l’altra banda del riu de la Sénia, dit també antigament riu d’Ulldecona. Al segle XIII hom calcula per al terme uns 900 habitants. El 1358 la vila tenia ja 227 focs o famílies i en l’estadística del 1380 li dóna 259 focs; el 1515 tenia 289 focs i 340 el 1553. En iniciar-se el segle XVIII, Ulldecona tenia 1 206 h el 1719, que havien pujat només a 2 700 el 1783. Les primeres estadístiques del segle XIX li donen 2 250 h el 1800, xifra que augmentà fins a uns 4 000 el 1809. Després, a causa de la guerra del Francès i les calamitats que marcaren els primers decennis del segle, el seu cens baixà. A la segona part del segle es produí una ràpida recuperació i la població augmentà. Al llarg del segle XX va experimentar encara un augment fins a 7 011 h el 1910, però tot seguit s’aturà i inicià una petita davallada. La xifra, entorn dels 5 500 h, s’ha mantingut amb poques oscil·lacions fins a finals del segle XX. El 1991 hom censà un total de 5 171 h que passaren a 5 534 el 2001 i, després d’un notable creixement, a 6 325 h el 2005.

L'economia

L’agricultura ha estat la base econòmica tradicional. Principalment dedicada al secà, al llarg sobretot de la segona meitat del segle XX ha vist augmentar les terres dedicades al regadiu gràcies a les successives ampliacions de les zones de regs del pantà.

Hom ha abandonat terres de conreus d’altitud mitjana per manca de rendibilitat i, en canvi, ha intensificat el conreu d’aquelles que es poden regar. Les produccions tradicionals de l’agricultura d’Ulldecona han estat els cereals, els llegums, la vinya, l’olivera, les garrofes i les patates, destinades al consum interior. Gairebé han desaparegut els llegums, els garrofers i la vinya, i ha tingut una recessió important l’ametller i el presseguer. També han disminuït les terres conreades amb cereals, mentre que l’olivera s’ha mantingut relativament estable en les darreres dècades del segle XX, i ha adquirit importància el conreu de cítrics (taronges i mandarines). Al sector més planer hi ha un notable sector dedicat a horta.

La ramaderia ha experimentat en temps moderns una notable creixença. Destaca la cria d’aviram, que començà a adquirir importància a partir del 1950, de bestiar porcí, oví i de conills.

La història

En èpoques històriques sembla comprovat que hi havia ací un terme organitzat en l’època del valiat de Tortosa que tal volta corresponia a una organització d’èpoques anteriors. Pel que fa a l’organització anterior a la conquesta cristiana, així ho dóna a entendre una donació reial del 1180, quan el rei cedeix o confirma a l’orde hospitaler de Sant Joan el castell d’Ulldecona i els seus termes “tal com els havia tingut a l’època dels sarraïns”, cosa que pressuposa una organització o delimitació territorial en època sarraïna, però cap altre document o crònica permet de saber què era i què va passar a Ulldecona abans de l’ocupació cristiana de mitjan segle XII. En tot cas, el nom d’Ulldecona, com a nom antic del riu de la Sénia, és esmentat el 1120 en una confirmació d’unes hipotètiques possessions a Amposta del monestir de Sant Cugat. Si existia el nom havia d’existir també el domini del lloc, bé que res més no es pot dir d’aquells temps, fora de generalitats o suposicions.

Font: Enciclopèdia catalana