Gaudeix de La Sénia al Montsià

 

La Sénia

Comarca: Montsià - Habitants: 5.562 - Extensió: 108,41 km² - Nuclis població: La Sénia, els Plans. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

La Sénia

Situació i presentació

El municipi de la Sénia, de 108,41 km2, el tercer en extensió de la comarca, es troba al punt de contacte de la comarca del Montsià amb la del Matarranya i el Baix Maestrat, als ports de Tortosa. El tossal del Rei (1.356 m) és el punt on coincideixen els tres antics estats de la Corona d’Aragó. Termeneja pel costat del Matarranya (NW) amb Beseit, pel del Baix Maestrat (W i S) amb Fredes, la Pobla de Benifassà, Bellestar de la Tinença i Rossell, amb Ulldecona (SE) i Mas de Barberans (E) pel costat del Montsià i amb Roquetes (NE) i l’enclavament de la Mola de Catí (N), que pertany al terme de Tortosa, pel costat del Baix Ebre.

La població

El primer cens de població conegut és el fogatge del 1380, en el qual es registraren 39 focs, que pujaren a 88 el 1553. Aquest cens es mantenia estable al primer quart del segle XVIII, ja que entre el 1709 i el 1719 el cens oscil·lava entre les 76 i les 87 famílies o veïns. En canvi, al llarg del segle XIX es nota una rapidíssima creixença. Entre el 1830 i el 1842 la població es duplicà, i des d’aquest moment creixé de manera important. Es pot dir que el municipi de la Sénia ha tingut una constant progressió demogràfica als darrers segles, amb un petit període d’estagnació i minva entre el 1900 i el 1960 i vers el final del segle XX (de 4.863 h el 1991 s’arribà als 5.045 h el 1996, que baixaren a 5.029 h el 1998 i tornaren a pujar a 5.365 el 2001 i a 5.969 el 2005). Des del 1960, el desvetllament industrial i les millores agrícoles van ser la causa d’atracció de gent forana i d’un important impuls demogràfic. El 1945 es produïren les primeres immigracions amb motiu de les obres del pantà d’Ulldecona, que augmentaren considerablement a partir del 1960 pel desenvolupament industrial.

L'economia

L’agricultura, tot i que no ocupa més d’una quarta part del terme, ha estat una font de vida econòmica tradicional. és dedicada predominantment al secà. El principal conreu és l’olivera, però també hi ametllers i cítrics (mandariners sobretot), a més d’hortes familiars. Com a complement hi ha dues cooperatives que s’ocupen de l’elaboració d’oli. La presència dels Ports ha condicionat la persistència d’una economia agrícola poc dinàmica i amb més de la meitat del terme ocupat per terreny forestal, pastures i matollars.

La ramaderia, d’altra banda, va viure un increment considerable al llarg de la dècada de 1980 i del 1990. Cal destacar la importància de la cria d’aviram, de bestiar porcí i de conills.

La història

Els orígens històrics del lloc són desconeguts. Es creu que el lloc es trobava ja organitzat a l’època sarraïna. Se sap del cert que fou conquerit juntament amb Tortosa, i que va quedar sota l’orde de l’Hospital, que no el va poblar fins entrat el segle XIII, quan la conquesta havia avançat ja cap al País Valencià.

Per a dur a terme la repoblació el mestre d’Amposta, Hug de Forcalquer, el 1232 va cedir el lloc de la Sénia al ciutadà de Tortosa Guillem Moragues, el qual el 1236 donà carta de poblament del lloc per a vint-i-un veïns. En la carta es delimitava el terme de la Sénia i els drets i les obligacions del senyor feudal i dels nous habitants.

De l’anàlisi dels dos documents anteriors es desprèn que el lloc de la Sénia es trobava dintre el terme del castell d’Ulldecona i que Guillem Moragues, ciutadà de Tortosa, va rebre una mena de sotsinfeudament del territori del vilar de la Sénia o uns poders especials per a esdevenir l’agent de la repoblació del lloc. Tant ell com els homes que poc després va establir a la Sénia esdevenien fidels i vassalls dels hospitalers i havien de pagar delmes i primícies al batlle del castell d’Ulldecona i regir-se pels Costums d’Ulldecona, que més tard, a la fi del segle XIII, es canviaren pels Costums de Tortosa. El riu de la Sénia es deia aleshores d’Ulldecona.

Font: Enciclopèdia catalana