Gaudeix de Santa Bàrbara

 

Santa Bàrbara

Comarca: Montsià - Habitants: 3.797 - Extensió: 28,15 km² - Nuclis població: Santa Bàrbara. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Santa Bàrbara

Situació i presentació

El terme de Santa Bàrbara, de 28,15 km2, es troba al bell mig de la plana de la comarca del Montsià, al N del pla de la Galera, que s’estén a llevant del massís de Montsià i a ponent dels Ports de Tortosa. Limita a l’E amb les terres de Masdenverge, al S amb el terme de la Galera, a l’W termeneja amb Mas de Barberans i al N amb les terres del Baix Ebre de Roquetes i Tortosa.

És un terme planer, interior, mediterrani i de secà, situat a una altitud de 70 m sobre el nivell de la mar. Les terres del terme són sedimentàries, del quaternari, i s’hi alternen els conglomerats acompanyats de terres pedregoses amb terrenys argilosos amb abundants concentracions de còdols calcaris. El paisatge, força homogeni, és solcat per tres barrancs que baixen del massís dels Ports, el barranc de les Coves i el barranc de Lledó que conformen els límits amb els termes de la Galera, a migdia, i de Tortosa i de Roquetes, a tramuntana, i el barranc del Pelós, que creua la vila.

La població

Els primers pobladors de la vila s’hi establiren després de la guerra de Successió. Anteriorment només hi havia l’Hostal dels Frares, de l’orde de la Mercè, dedicat a l’assistència de malalts i viatgers que feien el camí entre Tortosa i Benifassà. El 1762 hi havia ja 39 famílies al lloc, que aleshores s’anomenava les Planes de la Galera, però que aviat es digué les Planes de Santa Bàrbara, perquè hi havia una petita ermita on ara hi ha el centre urbà que era dedicada a aquesta santa. La població va créixer ràpidament i el 1784 hi havia 70 famílies. El creixement fou encara més intens a partir de la guerra del Francès, guerra que Santa Bàrbara no sofrí especialment gràcies al fet de ser una població oberta, no emmurallada ni susceptible d’oferir resistència. El 1812 hi residien 143 famílies i el 1824 ja hi havia 979 h.

L'economia

L’economia del terme ha estat basada tradicionalment en les activitats agràries. Predomina l’agricultura de secà, però amb una important presència de regadiu, que s’ha incrementat notablement des del 1980. Els oliverars són l’element paisatgístic característic del terme i de la plana del Montsià. Quan es començaren a plantar les primeres oliveres, s’hi intercalaren claps de vinya i, mentre hom esperava les primeres collites d’olives, que triguen uns set anys, al cap només d’un any es podia veremar el primer raïm. Posteriorment s’incorporà el conreu del garrofer per tal d’alimentar els animals de treball (mules i ases). L’ametller adquirí importància més tard. Amb la venda de l’oli s’adquirien aquells productes que la masia no produïa. Aquest tipus d’economia tradicional ha perdurat en algunes explotacions, tot i que ha anat desapareixent la vinya i el garrofer, conreus que augmentaren l’extensió fins la dècada del 1960.

La història

Les terres que configuren el municipi actual de Santa Bàrbara havien estat habitades a la prehistòria. De la primera edat del ferro (vers la fi d’aquest període, al segle VI aC) data una necròpoli d’incineració hallstàttica excavada a la partida de Mianes. Entre les peces d’aixovar més remarcables que hi han aparegut destaquen unes cadenes de bronze amb un penjoll en forma de xai o de colom, semblants a d’altres de documentades a la Mediterrània occidental, a Sicília, i fins i tot a Etrúria.

Els orígens de la població actual són força recents, lligats estretament a la rompuda de terrenys i al seu conreu al llarg del segle XVIII. Els colonitzadors d’aquestes terres abans ermes provenien de Tortosa, en gran part, i s’establiren de manera disseminada. Així, cada família bastí la casa al bell mig de les terres que obtenia per al conreu.

Font: Enciclopèdia catalana