Gaudeix de Sant Jaume d'Enveja

 

Sant Jaume d'Enveja

Comarca: Montsià - Habitants: 3.479 - Extensió: 60,79 km² - Nuclis població: Sant Jaume d'Enveja, Balada. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Sant Jaume d'Enveja, Balada

Situació i presentació

El municipi de Sant Jaume d’Enveja, de 60,78 km 2 d’extensió, fou creat el 23 de juny de 1978, per la segregació de l’antiga pedania d’Enveja del gran municipi de Tortosa, al qual havia pertangut tradicionalment. Fins el 1990 pertanyé a la comarca del Baix Ebre. El seu terme es troba a l’extrem de llevant del delta, al sector de la dreta de l’Ebre, riu que forma el límit septentrional del terme, des del punt on s’inicia l’illa de Gràcia la qual pertany al veí municipi de Deltebre (Baix Ebre) fins a la seva desembocadura seguint la gola de Tramuntana, tot comprenent l’illa de Buda, amb el cap de Tortosa. El canal de la Dreta de l’Ebre segueix paral·lelament el riu, a molt poca distància, dins el terme i el límit occidental i sud-occidental, amb el terme d’Amposta, segueix la sèquia del Riuet per damunt d’una carretera local que correspon en part a l’antiga carretera dita de Sant Carles de la Ràpita a les Salines. El sector de llevant confronta amb la mar, i és assenyalat per una llarga costa sorrenca del sector extrem i meridional del delta, puntejada pels estanys i aiguamolls d’aquestes terres, i amb les platges de Migjorn i del Serrallo.

La població

Els censos demogràfics engloben tradicionalment la població de l’actual terme dins el de Tortosa. L’evolució de la població fou lenta i les condicions socials molt dures. De fet, bona part dels qui hi vivien era gent pobra, que habitava en barraques disseminades, sense planificació, sense escoles, ni cap centre social, amb paludisme endèmic, una forta explotació laboral i pèssimes comunicacions. Malgrat l’existència de la parròquia, predominava una religiositat de tipus supersticiós, amb culte als morts. La gent procedia inicialment sobretot del Baix Aragó i després, amb el conreu de l’arròs, s’hi instal·là gent d’Amposta i d’ascendència valenciana.

L'economia

L’economia tradicional, purament de subsistència, amb unitats familiars aïllades sense intercanvi comercial, es basà fonamentalment en les explotacions agropecuàries i en el rendiment cinegètic. Marcà un canvi decisiu per al sector la construcció del canal de la Dreta de l’Ebre, el qual des del 1857 corre paral·lelament a l’Ebre. Des d’aquell moment s’anà estenent la bonificació dels terrenys pantanosos i s’intensificà el conreu de l’arròs, que ocupa actualment la major part de les hectàrees dedicades a l’agricultura, especialment a la franja de llevant i de migdia del terme, mentre que a la resta es localitza tradicionalment l’horta, també de regadiu. L’economia agrària actual se centra, doncs, en la pràctica monocultura de l’arròs.

La ramaderia té una certa importància en l’economia del sector primari. És força important la producció d’aviram, i es pot esmentar també, entre altres, el bestiar porcí.

La història

El primer nucli s’establí amb motiu de l’explotació de les Salines Reials, que vers el 1800 estaven localitzades a l’actual heretat de la Llanada. L’explotació de les antigues salines de Tortosa es remunta a l’època àrab. La caseria de les Salines, dita també les Salines del Cabiscol, es componia de sis grans edificis tancats per una forta muralla (casa de l’administrador, magatzems, cases dels guardes, església al centre, dipòsit d’aigua, forn, etc.) i alguns edificis disseminats, com els de Bordis i Caleu. Les Salines sortiren a subhasta en la segona desamortització (1871) i a la fi del segle es trobaven en estat bastant ruïnós. Posseïren grans extensions al terme els Suelves de Tortosa, marquesos de Tamarit, que havien militat activament en el camp del carlisme.

D’aquest primer nucli potenciat per les Salines es coneix un primer cens del 1817, any en què hom hi instituí una parròquia, prova clara de l’existència d’una comunitat ja estimable. En aquest cens consten les partides de les Salines, on hi havia l’església i encara hi ha restes d’un vell cementiri, Enveja, nom que ja trobem en un important llinatge tortosí al segle XV, que probablement tenia terres en aquest indret, davant l’Illa de Riu, i on es troba l’actual cap del municipi, i l’Illa de Riu. Els primers cognoms d’aquest cens, corrents encara avui, són Llambric, Macià, Porres, Tomàs, Magrinyà i Fumador. També és antic el nom dels Muntells, llinatge tortosí de la mateixa època, però l’actual petit nucli és molt més modern.

Font: Enciclopèdia catalana