Gaudeix de Sant Carles de la Ràpita

 

Sant Carles de la Ràpita

Comarca: Montsià - Habitants: 14.902 - Extensió: 53,72 km² - Nuclis població: Sant Carles de la Ràpita, les Salines de la Trinitat. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Sant Carles de la Ràpita

Situació i presentació

El terme municipal de Sant Carles de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km2, és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per al·luvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de Sant Carles de la Ràpita. Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb Alcanar.

La població

Les dades de població (rapitencs) més antigues de Sant Carles de la Ràpita daten del segle XIX. Des del 1830 i exceptuant només una lleugera minva els anys cinquanta del segle XX, la població augmentà d’una manera continuada, sobretot si tenim en compte que en el cens del 1857 la població s’havia doblat respecte als registres de trenta anys enrere. Aquest creixement ràpid de la població, que tradueix una afluència de gent procedent d’altres contrades, es detectava encara al llarg de la darreria del segle XIX.

La ciutat ha tingut unes èpoques de notable afluència immigratòria, primer amb motiu de la mateixa fundació de la ciutat en temps de Carles III, després, a mitjan segle XIX, quan es volgué posar en funcionament l’antic Canal de Navegació, i, posteriorment, a partir dels anys seixanta del segle XX, sobretot durant el període del 1960 al 1975. Pel que fa a la procedència dels habitants de Sant Carles de la Ràpita, es pot dir que en una part molt important és gent originària de la mateixa comarca del Montsià o de la propera del Baix Ebre, i del País Valencià, però també hi ha immigrants de la resta del Principat i alguns aragonesos i andalusos. Cal esmentar que durant el decenni del 1950 hi hagué un petit moviment migratori de pescadors cap a Arenys de Mar.

L'economia

L’economia tradicional del municipi, que perdurà fins la meitat del segle XIX, era basada en l’agricultura de secà (cereals, llegums, vi, oli, garrofes) i de regadiu (fruiters), en la ramaderia de bestiar de llana i cabrum, en la pesca i en el cabotatge amb altres ports del regne.

El conreu de l’arròs a les terres pantanoses del delta sembla que s’introduí, o almenys s’intensificà a Sant Carles en aquell segle, si bé la seva major producció fou en temps de la Primera Guerra Mundial, quan l’enginyer Hermenegild Gorria i Royán, en el seu projecte per a la dessecació de les maresmes i terrenys pantanosos dels Alfacs, estudià científicament el curullament dels prats pels llims de les aigües de l’Ebre.

La història

El lloc ja existia anteriorment a la conquesta cristiana. Efectivament, el 1097, en la projectada campanya contra Tortosa de Ramon Berenguer III, aquest comte concedí al monestir de Sant Cugat del Vallès el castell de la Ràpita. La possessió del lloc per part del monestir vallesà, però, no es pogué fer efectiva fins que el territori no fou conquerit definitivament. Així, si el 1149 Ramon Berenguer IV, en la donació que féu als hospitalers del terme d’Amposta, n'exceptuà la Ràpita, que havia estat donada a Sant Cugat. El 1150, el mateix sobirà formalitzà definitivament la concessió al monestir i ratificà els antics límits tot imposant la condició que el territori fos habitat i conreat pels monjos santcugatencs, sota l’advocació de Santa Maria de la Ràpita.

Els monjos de Sant Cugat, doncs, establiren al castell de la Ràpita un priorat, Santa Maria de la Ràpita, a redós del qual iniciaren la repoblació i la colonització del sector, sobretot al llarg del segle XIII. El 9 de maig de 1251, l’abat Pere d’Amenys concedí a un grup d’habitants l’honor, ad populandum, on hi havia diverses heretats ja delimitades, al lloc dit punta de Benifallim o simplement Benifallim. Al cap de pocs mesos, el mateix abat establia unes cases, una heretat i un hort proper a la mar, tocant al nucli de la Ràpita.

Font: Enciclopèdia catalana