Gaudeix Horta de Sant Joan

 

Horta de Sant Joan

Comarca: Terra Alta - Habitants: 1.171 - Extensió: 118,99 km² - Nuclis població: Horta de Sant Joan, el Mas de les Monges, les Montcades, los Reguers, els Viarnets. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Horta de Sant Joan

Situació i presentació

El municipi d’Horta de Sant Joan, d’una extensió de 118,99 km2, és situat al sector meridional de la comarca, entre les comarques del Baix Ebre (E) i del Matarranya (W), aquesta última pertanyent administrativament a l’Aragó. El terme limita a l’E amb les terres de Prat de Comte i Paüls (Baix Ebre), al SE amb el terme d’Alfara de Carles (Baix Ebre), al SW amb el municipi d’Arnes, a l’W amb les terres de Lledó d’Algars i Arenys de Lledó, tots dos municipis de la comarca del Matarranya, i el sector septentrional limita amb Caseres i Bot.

La població

Les primeres dades de població (hortolans) es remunten al fogatjament del 1358 quan a Horta es registraren 43 focs, mentre que el del 1378 en dóna 81. La població, que continuà augmentant al llarg del segle XV i XVI, es consolidà en 138 focs el 1553. A la primeria del segle XVIII hi havia 460 h. La població augmentà al llarg d’aquest segle i del següent i el 1860 es registraren 2 316 h. No cal dir que un augment tan destacat ha d’obeir en gran part a l’afluència de població forana. Tot i així, i a pesar d’alguna revifalla durant la dècada del 1940, la tendència de la població al llarg del segle XX ha estat de signe negatiu: 1 540 h el 1970, 1 380 el 1981, 1 328 el 1991, 1 236 l’any 2001 i 1 241 el 2005.

L'economia

Les principals activitats econòmiques són les del sector primari, bàsicament la producció del secà i certa ramaderia. La majoria dels conreus es localitzen entorn la vila i la vall del riu d’Algars, entre les escarpades calcàries dels vessants N dels Ports i els vessants meridionals de la serra de Pesells. Els principals conreus del terme són els cereals (civada, ordi, blat), la vinya, l’olivera i el conreus de fruiters (cirerers, presseguers) i ametllers.

La història

El terme del castell d’Horta és citat encara com a fronterer el 1153, en la delimitació del castell de Miravet. Sembla que fou conquerit en temps del rei Alfons I el Cast, devers el 1163, quan aquest sobirà emprengué diverses campanyes per conquerir les conques del riu d’Algars i del Matarranya. El 1165 el susdit monarca concedí una carta de poblament als qui acudissin a poblar els termes d’Horta i de Bene i els concedia, així mateix, que es regissin pel fur de Saragossa. Sembla, però, que la colonització efectiva del lloc no es produí fins uns quants anys més tard.

El 1166 el castell d’Horta era posseït pels Montcada, ja que aquell any el senescal Guillem Ramon de Montcada i el seu fill Ramon encomanaren la guarda del castell a Pere de Subirats, que en seria castlà. La jurisdicció, però, pertanyia al rei Alfons, que el 1177 en féu donació als templers, que adquirien Horta, amb tots els seus termes i pertinences, com a lliure i franc alou. Aquesta donació restaria consolidada el 1183 quan Ramon de Montcada cedí a l’orde del Temple el castell i el terme d’Horta, amb la qual cosa els templers esdevingueren els únics senyors de l’indret, amb sobirania plena. El lloc no fou incorporat a la preceptoria de Miravet fins que els templers hi establiren la comanda d’Horta i atorgaren una nova carta de poblament el 1192. El 1195, els templers havien obtingut del bisbe de Tortosa el domini de la parròquia d’Horta.

Font: Enciclopèdia catalana