Gaudeix de Godall al Montsià

 

Godall

Comarca: Montsià - Habitants: 608 - Extensió: 33,62 km² - Nuclis població: Godall. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Godall

Situació i presentació

El terme municipal de Godall, d’una extensió de 33,62 km2, és situat a la part central de la comarca entre el pla de la Galera i la serra de Godall (400 m a la mola de Godall). El terme s’estén suaument al peu de la serra pel costat interior o de ponent. Limita al N amb la Galera, al NE amb Masdenverge, a l’E amb Freginals, i al sector meridional i de ponent amb Ulldecona.

La població

Les primeres dades de població (godallencs) es remunten al fogatjament del 1380, quan s’assenyalen 16 focs a Godall, els mateixos que es registraren el 1553. L’any 1718 hi havia 162 habitants a Godall. El cens del 1830 registrà 810 h, xifra que augmentà a 1 276 h el 1842. Al llarg d’aquest segle, hom observa que la població creixé moltíssim. Aquest ascens encara es constatava el 1860, amb 1774 h. En aquest any, a més de registrar 336 cases habitades al cap de municipi, hi havia una fàbrica d’aiguardent anomenada la Clàpia, el Mas del Pla, el Mas del Rei, els Masets i dues petites caseries amb tres cases cadascuna, la del Mas de Merades i la Masia de Montanets. A partir d’aquest moment i fins al tombant de segle es produïren algunes oscil·lacions demogràfiques, tot i que fins els anys trenta la població es mantingué aproximadament sobre els mil set-cents habitants. Fou després que s’inicià una progressiva disminució de població, la qual des del 1975 ha sofert petites davallades, en bona part com a conseqüència de la manca de dinamisme dels sectors econòmics. El 1991 la població era de 763 h, que havien baixat a 713 h el 2001, si bé el 2005 la població ascendia a 749 h.

L'economia

La principal activitat econòmica del terme és l’agricultura, dedicada sobretot al secà. En sectors com la mola de Godall, on el desnivell de les terres és considerable, s’hi han hagut de construir feixes i fer marges esglaonats per tal d’aprofitar el terreny. El principal conreu és l’olivera, arbre que predomina en el paisatge tradicional de Godall, tot i que de vegades s’hi havien anat combinant altres conreus, com els garrofers i la vinya. Aquesta s’havia guanyat la fama merescuda de donar el millor vi de la comarca, però pràcticament ha desaparegut, com el garrofer. Més modernament s’han introduït conreus d’arbres fruiters, principalment cítrics (mandarines i taronges), ametllers i presseguers, aquests regats amb aigües subterrànies. D’altra banda, hi ha un poc rellevant conreu d’hortalisses.

La història

Godall existia ja en temps de la dominació sarraïna, ja que el topònim apareix documentat abans de la conquesta definitiva del lloc a mitjan segle XII. Efectivament, el 1097 Ramon Berenguer III feu donació a favor del monestir de Sant Cugat del Vallès, per a quan es realitzés la conquesta de Tortosa, de la força de la Ràpita amb les viles i les masies de la seva jurisdicció, entre les quals s’esmenta Codair, a la muntanya i prop d’Ulldecona, la qual cosa, juntament amb la semblança del topònim, fa suposar la identificació d’aquesta vila de Codair amb la població de Godall. Tanmateix, Ramon Berenguer IV, conqueridor de la contrada, l’11 de desembre de 1153 feu donació de la villa que apellatur Godal, amb tots els seus termes, a Guillem de Copons, que havia estat nomenat batlle de Tortosa arran de la conquesta.

Més de mig segle després de la donació a Guillem de Copons, la senyoria de Godall era compartida pels nets d’aquest personatge juntament amb altres cavallers, Ramon de Centelles i Pere Godall, els quals el 1228 celebraren una concòrdia de partició del lloc i terme de Godall. Bayerri esmenta un document del 1297 de la ciutat de Tortosa que atorgava als veïns de Godall l’ús de les franqueses i llibertats de la ciutat i del passatge del pont de Tortosa.

L’atracció que als habitants de Godall, sotmesos a la senyoria dels Centelles, oferia la propera i nova població reial de la Galera va originar un moviment migratori vers aquesta, per sostreure's a aquella fidelitat. Ramon de Centelles, senyor de Godall, mogué plet davant la cort reial i aquest fou dirimit l’1 de juny de 1303; en ell es confirmà el vassallatge que els habitants de Godall devien al seu senyor. El consell de la vila de Godall acceptà aquesta sentència i, com a compensació, foren ratificades als godallencs les franqueses i immunitats contingudes en els Costums de Tortosa. El 1594 Godall es va rebel·lar contra els impostos de Tortosa, però l’Audiència de Catalunya es pronuncià a favor de la ciutat.

Font: Enciclopèdia catalana