Gaudeix de La Galera al Montsià

 

La Galera

Comarca: Montsià - Habitants: 719 - Extensió: 27,47 km² - Nuclis població: La Galera. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

La Galera

Situació i presentació

El terme municipal de la Galera, d’una extensió de 27,47 km 2 , és situat al pla de la Galera, ampla depressió que s’estén entre la serralada dels Ports de Tortosa o de Beseit i la petita alineació de la serra de Godall. Limita a tramuntana amb el terme de Santa Bàrbara pel barranc de les Coves, a ponent, pel camí de Mitan Plana, amb les terres de Mas de Barberans, al sud, amb el municipi d’Ulldecona pel camí del Ròssec, i amb el terme de Godall, seguint un bon tros el curs de la rambla de la Galera, i a llevant termeneja amb Masdenverge. Antigament, havien format part del terme de la Galera els actuals municipis de Santa Bàrbara i Masdenverge, que aconseguiren, però, d’independitzar-se'n el 1828 i el 1857, respectivament.

La població

Les primeres dades de població (galerencs) es remunten el fogatjament del 1380, quan foren registrats 12 focs. En el del 1553 només se'n constataren 10. A la primeria del segle XVIII, el 1708, hi havia 23 cases habitades i el 1718 ja n'hi havia 39, amb 151 h. Entre el 1568 i el 1719 la població va créixer el 277%. Posteriorment va fer una pujada en vertical durant el segle XIX, especialment a la primera meitat, potenciada pel redreçament econòmic de l’agricultura. El 1857 hi vivien 1 408 persones. El 1920 la xifra era gairebé la mateixa i a partir d’aleshores la població inicià una progressiva davallada força sensible als aldarulls de la guerra i a les conseqüències econòmiques dels anys de la postguerra. El 1981 foren censades 799 persones, 761 el 1991, 749 h el 2001 i 818 h el 2005.

L'economia

L’agricultura és la principal font econòmica del terme, i és especialment el conreu de secà el que té una importància destacable. L’olivera és el conreu més important. Aquest arbre de secà, juntament amb el garrofer, i també la vinya i l’ametller, incorporats posteriorment, anaren substituint la vegetació natural de la contrada. La vinya, que havia estat el segon conreu més important del terme, pràcticament ha desaparegut, com també ho ha fet el garrofer. S'han anat plantant alguns ametllers i més modernament altres arbres fruiters, sobretot presseguers, mandariners i tarongers, regats amb aigua de pous.

La història

Alguns autors han afirmat que la Galera podria tenir un origen romà, relacionat amb les antigues vies de comunicació. Sembla que, després de Tortosa, la via mediterrània de Roma a Cadis es dividia en dues: la del litoral i la de l’interior, i que és aquesta la que passava per l’indret que, a partir de la baixa edat mitjana, s’anomenà la Galera. Aquest pressupòsit, que no ha estat comprovat científicament, però al qual la situació geogràfica de la Galera dóna un caire de versemblança, era fonamentat en el fet que, almenys des de Madoz, a mitjan segle XIX, hom creia en la romanitat de la torre de la Galera. Emili Morera adduïa, a més, a la primeria del segle XX, que a la Galera hom havia trobat monedes romanes del temps de l’Imperi.

El torrent de la Galea és citat el 1178, però la formació de la població de la Galera data de la primeria del segle XIV. El dia 8 de novembre de 1320, en una estada a Sant Mateu del Maestrat, el rei Jaume II autoritzà tres personatges, entre els quals el batlle de Tortosa, Arnau d’Agramunt, d’ordenar la població ja començada a edificar i anomenada la Pobla de la Galera. El monarca els permetia de repartir terrenys entre els habitants per tal d’estimular-hi l’establiment i posava la nova població sota la jurisdicció de Tortosa. Els veïns de la Galera havien de tenir els mateixos drets i deures que els habitants d’aquesta ciutat. De la Galera, però, posseïm altres notícies anteriors, dels primers anys del segle, quan els homes de Godall, subjectes a la senyoria feudal de Ramon de Centelles, emigraven a la nova població de la Galera, de fur reial. El sobirà, el 1321, envià una ordre al seu veguer de Tortosa per la qual es prohibia als veïns de la pobla nova del Torrent de la Galera d’ocupar terres del terme d’Ulldecona, fet del qual es queixaven els hospitalers, que n'eren senyors.

Font: Enciclopèdia catalana