Gaudeix de Freginals al Montsià

 

Freginals

Comarca: Montsià - Habitants: 397 - Extensió: 17,59 km² - Nuclis població: Freginals. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Freginals

Situació i presentació

El terme municipal de Freginals, d’una extensió de 17,59 km 2 , és situat a la vall mitjana del barranc de la Foia d’Ulldecona, a llevant de la serra de Montsià (619 m al tossal de Mata-redona) i a ponent de la mola de Godall (400 m). Confronta al S amb les terres d’Ulldecona, des dels vessants de la mola de Godall, pel lligallo de les Ventalles i seguint després el curs del barranc de l’Astor, fins a la Roca Foradada, on termeneja també per un petit sector amb Alcanar. D’aquí, en la serra de Montsià (espai inclòs en el PEIN), el termenal torç cap al N al límit amb Sant Carles de la Ràpita primer i, després, pel tossal de Mata-redona i el coll d’Amposta, amb el municipi d’Amposta. A tramuntana confronta amb Masdenverge i, a ponent, amb el terme de Godall, prop dels Masets i de la Cova del Marquès fins al Palleret, als vessants de la mola de Godall.

La població

Les primeres dades de població (freginalencs) es remunten al fogatjament del 1380, quan es registraren 12 focs. Segons el del 1515 hi havia 63 habitants i potser un xic menor devia ser la població del 1553, any en què el fogatjament assenyala només 10 focs. Als censos del segle XVIII els habitants de Freginals són censats conjuntament amb els d’Ulldecona, terme al qual encara pertanyia Freginals. Obtinguda la independència d’Ulldecona, els censos de la segona meitat del segle XIX revelen una població creixent. Després, la població oscil·là fins a arribar a la dècada del 1950, moment en el qual s’inicià una progressiva davallada demogràfica, com mostren els diferents registres: 414 h el 1981, 373 el 1991 i 347 el 1998, any en el qual la població semblava estabilitzar-se: 381 h el 2001 i 406 h el 2005.

L'economia

A mitjan segle XIX, pocs anys després d’haver obtingut l’autonomia municipal, explica Madoz que el terme de Freginals produïa cereals, llegums, oli, vi i garrofes; es criava bestiar de llana i hi havia molins d’oli; a més, hom fabricava graneres de palma. El 1860 el cens registra, a més de diversos albergs de llauradors, entre els quals el Corral de Genovès, el de Romà i el dels Masets, habitats temporalment, una fàbrica de maons anomenada el Forn de Torta. Aleshores al poble hi havia 150 cases i a poc més d’un quilòmetre es dreçava el Mas de Pinyol, habitat permanentment. A la primeria del segle XX, Emili Morera explica amb detall els conreus predominants del terme, que eren, a més de la vinya i de l’olivera, els cereals (civada, ordi, blat i sègol). Es produïa també blat de moro, cigrons, guixes i altres llegums, garrofes, patates i farratge.

La història

Freginals és documentat com a topònim el 1222, en la carta de poblament d’Ulldecona. S'esmenta aleshores el coll de Freginals com un dels límits del terme d’Ulldecona, on hi havia una comanda hospitalera. El lloc ja devia ser un petit nucli de població el 1274, car el 12 de maig d’aquest any el comanador hospitaler d’Ulldecona, Bernat de Ribelles, concedí als seus habitants, “los hòmens del Ferreginalç” una devesa per a pastura del bestiar boví. Dins el terme d’Ulldecona, la devesa afrontava per una part amb el torrent que “és entre na Teixidora e” en Pere Narbonès, a migdia amb les roques de Montsià, a ponent amb la via pública que anava a Mata-redona “e dexen al pou d’en Canaril”. Els homes de Freginals havien de fer-ne l’ordenament segons els Costums d’Ulldecona. Al cap de deu anys, es pot constatar que la iniciativa colonitzadora dels hospitalers a Freginals havia prosperat. Així, el 1283 el comanador hospitaler d’Amposta, Guillem de Claramunt, atorgà als habitants de Freginals una carta de poblament.

Durant la guerra de Successió i després de la batalla d’Almansa, l’any 1707, les tropes borbòniques incendiaren la població i altres de la rodalia, que s’havien mantingut fidels al rei arxiduc Carles III. Anteriorment, durant el segle XVII la població sofrí diverses incursions de pirates i bandolers, que fins i tot arribaren a cremar les portes i el sostre de l’església i la rectoria, amb la qual cosa es perdé l’antic arxiu de la parròquia.

Font: Enciclopèdia catalana