Gaudeix de Botarell al Baix Camp.

 

Botarell

Comarca: Baix Camp - Habitants: 1.078 - Extensió: 11,95 km² - Botarell, les Costes, el Mas d'en Gerro. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Botarell

Situació i presentació

S'estén per la plana quaternària del Camp de Tarragona, just fins als primers contraforts muntanyencs que l’envolten. És a uns 196 m d’altitud, envoltat pels municipis de Montbrió del Camp (S), Riudoms (E), les Borges del Camp (NE), Riudecols (NW) i Riudecanyes (W), i en un punt toca el d’Alforja (N). El territori és travessat per les rieres de les Voltes i de Riudecols, entre altres de menor entitat, mentre que la d’Alforja i el barranc dels Domenys fan de llindar al terme.

La població

Botarell figura amb 29 focs el 1339, 14 el 1378, 13 el 1392, 15 el 1413, 20 el 1497, 32 el 1553 i 26 el 1563. La progressió ascendent de la població continuà fins al segle XVIII. Tenia 60 cases el 1719, 61 el 1763 i 78 el 1773, i 270 h el 1719 i 444 h el 1787. Al segle XIX la població era de 457 h el 1830 i 509 el 1842. A la darrera meitat de segle, amb diverses oscil·lacions, assolí els 477 h el 1877, baixà a 409 h el 1860 i acabà el segle amb 416 h (1897). El 1900 la població ( botarellencs ) tenia 433 h, si bé davallà a 348 el 1940 i a 347 el 1960, moment en què inicià la revifalla que duguè als 416 h del 1975. El 1981 tenia 411 h, però durant els anys vuitanta i noranta experimentà un nou increment demogràfic, i el 2001 arribà a 736 h. L’any 2005 s’enregistraren 933 h.

L'economia

L’agricultura, una de les principals activitats, ha marcat l’evolució del poble. Al segle XVII s’impulsà el regadiu, alhora que es mantenien com a primers conreus la vinya, l’olivera i els cereals. Al segle XVIII l’agricultura prengué una nova embranzida amb la intensificació del conreu de la vinya i l’aparició de nous productes, com les veces, els fesols, les faves i les guixes. A mitjan segle XIX, el 1846, tenia tres molins i exportava excedents de faves, avellanes, vi i oli. L’agricultura es ressentí de la gran glaçada del 1956, que delmà les oliveres, tot i que continua essent un dels principals conreus, juntament amb l’ametller i l’avellaner. Hi ha també garrofers, arbres fruiters i horta; també cal assenyalar que la major part de les terres llaurades són de regadiu. Per a contrarestar els efectes de la gelada, es desenvolupà l’avicultura i, en data més tardana, la cria de bestiar porcí. El 1959 es fundà la Cooperativa Agrícola.

Pel que fa a la indústria, ja al segle XVII es documenten diverses manufactures. Hi vivien ferradors, espardenyers, teixidors de lli i una gran quantitat de paraires. Modernament, el sector és format per petites indústries i una bona part dels botarellencs treballa en el sector industrial i el de serveis dels municipis veïns.

La història

La primera referència documental del lloc és la carta de poblament de Siurana del 1153, que dóna com a fita la font de Botarell i esmenta també la Pedrafita. El 1173, Botarell, que potser havia estat un establiment àrab, era esmentat de nou en la donació d’Alforja i en la carta de poblament atorgada per Alfons I a Cambrils el 1178. El 1184 l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls donà el terme a Berenguer de la Bisbal i la seva muller, en feu de l’Església, perquè el poblés i se'n reservava els delmes i les primícies. La població devia ser ja demogràficament consolidada perquè amb anterioritat, el 1178, fou atorgada la carta de poblament de Segura, al peu d’Escornalbou, les terres de la qual conreava la gent de Botarell.

El 1361 n'era senyor, alhora que de Masricard, Simó de Llorenç. El 1391 el rei vengué tots els seus drets damunt el poble a l’arquebisbe i s’unificaren les jurisdiccions. El batlle de Botarell, almenys des del 1411, ho era també de Vinyols i dels Arcs; al segle XIV el lloc formà part de les anomenades Faldes de Tarragona.El tarragoní Miquel de Montargull, que era alhora baró de Castellnou, consta a la fi del segle XVI com a senyor de Botarell. El 1633, un segon Miquel de Montargull feia hereu travat el seu fill Dídac. Dídac de Montargull morí el 1654 i, sense que se sàpiga com hi accedeix, el 1681 ja consta com a senyor de Botarell el reusenc Francesc de Montserrat, marquès de Tamarit, família que en mantingué la senyoria fins a la desaparició del règim senyorial.

El 1836 l’ajuntament i la presó foren cremats pels carlins; el 1868 el poble s’adherí a la Revolució de Setembre i el 1869 els federals guanyaren les eleccions. El 1872 hi entraren els carlins. Al començament del segle XX hi funcionava la Unió Agrícola Obrera, que el 1915 es dividí en dues, la Unió Agrícola i La Verdadera Unió Obrera; posteriorment, el 1933, la primera es transformà en el Centre Republicà Català de Botarell. Ambdues desaparegueren el 1939.

L’antiga quadra de Tascals, integrada en l’actual terme de Botarell, havia format part de la senyoria dels Arcs i després, seguint les seves vicissituds, fou adquirida el 1243 per l’arquebisbe Pere d’Albalat, i passà a formar part de la baronia o terme d’Alforja. Tascals, que tenia 4 focs el 1497, 9 el 1515, 7 el 1553, 6 el 1563 i 4 o 5 al llarg de tot el segle XVIII, pertanyia a la parròquia de Sant Bartomeu, ara santuari de la Mare de Déu de la Riera, a les Borges. En desaparèixer l’esmentada parròquia passà a dependre majoritàriament de la de Santa Maria de les Borges. El 1586 formava part amb ple dret de la Comuna. El 1787 tenia 35 h, 12 h el 1830 i 28 h el 1844, el darrer cens en què surt esmentat. En desaparèixer a la dècada següent com a municipi, passà a Botarell, tret de petites fraccions que s’integraren a les Borges i a Riudecols.

Font: Enciclopèdia catalana