Gaudeix de Bot a la Terra Alta.

 

Bot

Comarca: Terra Alta - Habitants: 609 - Extensió: 34,94 km² - Bot. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Bot

Situació i presentació

El municipi de Bot, d’una extensió de 34,94 km 2 , és situat a ponent del cap comarcal. Limita al NE amb Gandesa, al SE amb Prat de Comte, al SW amb Horta de Sant Joan, a l’W amb Caseres i al N amb Batea i part del terme de la capital comarcal. Es troba entre els darrers contraforts occidentals de la serra de Pàndols (inclosa dins el PEIN Serres de Pàndols-Cavalls), els de llevant de la serra de Volendins, que a Bot en diuen de Malandins, i la Molleta, i els orientals de la serra dels Pesells, a ponent, al límit amb el municipi de Caseres. A tramuntana, el terme és accidentat per la continuació de la serra del Calar, que és coneguda al poble com la serra dsAucalar, la qual limita amb Gandesa i arriba fins a la serra de Botja, que separa el municipi del de Batea. A migdia, el terme és accidentat pels darrers contraforts nord-orientals dels Ports de Tortosa, entre els quals destaquen els puigs de Riuamunts (594 m) i de Solana (570 m) de la serra de la Tosca, al límit amb Horta de Sant Joan, i el Mas de Catxalau, al límit amb Prat de Comte i Horta de Sant Joan. El terme comprèn, a més, una part central, oberta com un ventall, de plans amb elevacions suaus i d’una alçada superior als 240 m que s’assoleixen a migdia del poble, vora el riu de les Canaletes. Aquesta zona més deprimida és envoltada d’elevacions que arriben als 500 m al N, a la serra de Botja, que fa de divisòria entre les aigües que vessen al Matarranya i les que vessen al riu de les Canaletes, i gairebé als 600 m a l’extrem meridional on és la serra de Bot. Només al sector nord-oriental, al límit amb Gandesa, les elevacions són més suaus i menys altes, les aigües de les quals van a parar al riu de la Canaleta juntament amb les de Volendins i totes elles al riu de les Canaletes al SE de la vila, molt a prop del nucli urbà.

La població

Les primeres dades de població (botencs) es remunten al fogatjament del 1358, en el qual s’assignen a Bot 73 focs. No obstant això, en el del 1378 en figuren 33. Cal recordar que a partir de la fi del 1347 una sèrie de pestes arrasaren periòdicament la població del país i és possible que aquesta xifra tan baixa de població respecte de l’anterior sigui producte de la incidència de les epidèmies. El 1553 hi havia 57 focs i el 1718 la població pujà a 259 h. El 1830 s’havia arribat als 813 h i trenta anys després foren registrats 1 193 h. Al començament del segle XX la població continuava creixent i, així, el 1900 el nombre total d’habitants era de 1 412, que pujaren a 1 730 tot just l’any del començament de la guerra civil de 1936-39.

Després la població minvà espectacularment; el 1940 era per sota de la de l’inici del segle i, excepte una revifalla entorn del 1950, la població anirà davallant posteriorment d’una manera progressiva: 1 200 h el 1970 i 1 027 h el 1981. Els recomptes posteriors ja no superaren el miler d’habitants: 906 h el 1991, 808 h l’any 2001 i 783 h el 2005.

L'economia

Durant tot el segle XIX i els primers anys del XX hi hagué una important dedicació al conreu de cereals. D’altra banda, el vi, l’oli i les ametlles eren els productes de major producció. Vers mitjan segle XIX, es produïa, a més, seda. Madoz ja constatà l’existència de 4 trulls, un molí de farina i 3 d’aiguardent. El 1860 s’esmenten els molins oliers de Freixes i el de Paladella, el molí de la Farina i, també, una teuleria.

L’economia del terme es caracteritza per un clar predomini de les terres de conreu. Modernament, la vinya ocupa més de la meitat de les terres conreades. Segueixen per extensió els ametllers, les oliveres, l’ordi i el conreu de fruiters (presseguers i cirerers). La ramaderia té un paper complementari de les activitats agrícoles i es basa en la cria d’aviram, bestiar porcí i conills. El sector oví, tot i no ser tan important, també és present.

La història

El lloc de Bot és esmentat el 1153 en la delimitació del terme del castell de Miravet, on es diu que aquest arribava fins a Caseres i fins a Bot (Buzot), que pertanyien al terme d’Horta. Bot pertangué, efectivament, als templers primer i després als hospitalers, per mitjà de la seva comanda d’Horta de Sant Joan, tal com figura en el fogatjament del 1359. El lloc de Bot fou saquejat el 1640 per flamencs i valons mercenaris dels exèrcits castellans de Felip IV, durant la guerra dels Segadors. Aquests mercenaris profanaren i robaren l'església parroquial.

Durant la primera guerra Carlina, Bot fou el lloc on es retiraren les forces carlines que assetjaren Gandesa. Hi acudí el capitost Torner, perseguit pels liberals (1836), i s’hi refugià Cabrera (1837) quan el general liberal Nogueras acudí a socórrer la ciutat assetjada. En la guerra civil de 1936-39, durant la llarga batalla de l’Ebre el poble de Bot no fou ocupat pels republicans, si bé entre el 26 i el 30 d’agost de 1938 el sector del seu terme limítrof amb el de Gandesa estigué en mans d’aquestes tropes.

Font: Enciclopèdia catalana