Gaudeix de Blancafort

 

Blancafort

Comarca: Conca de Barberà - Habitants: 381 - Extensió: 14,48 km² - Blancafort. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Blancafort

Situació i presentació

És situat a la banda nord-occidental de la comarca, als vessants meridionals de la serra del Tallat. El terme confina al N amb Vallbona de les Monges (Urgell), a l’E amb Solivella, al SE amb Pira, al S amb Montblanc i a l’W amb l’Espluga de Francolí. És drenat per diversos barrancs que corren en direcció N-S: el de les Garses, a la banda oriental del terme, que conflueix vora la població amb el de les Costes; el del Tossal Gros, que procedent de la banda septentrional del terme de l’Espluga va a parar al de Montblanc, en el seu agregat de la Guàrdia dels Prats; i el de Cellers, a la banda meridional. El terme és bastant accidentat; les seves altituds oscil·len entre 428 i 762 m, i els punts més alts són a la part septentrional (tossals del Bon Any, d’Aleix i del Cucut, i el tossalet de la Batalla). El tossal del Punyet (512 m d’altitud) representa el punt més alt al sector meridional del territori.

El seu terme és travessat per la carretera local de l’Espluga de Francolí a Solivella, que passa pel costat septentrional de la població, i per la carretera local de Blancafort als Omells de na Gaia, que es troba amb l’anterior a l’W del poble. Un ramal connecta el poble amb la C-14 de Salou a Artesa de Segre (que passa per Montblanc i per Solivella).

La població

Blancafort tenia 96 focs el 1365 i els mantenia vers el 1380; sofrí una minva a les acaballes de l’edat mitjana i a l’inici de la moderna (54 focs el 1497, 53 focs el 1515 i 50 focs el 1553). Al llarg del segle XVIII la població (blancafortins) experimentà un important creixement (el 1719 tenia 313 h, que el 1787 havien augmentat fins a la xifra de 972). A la primera meitat del segle XIX sofrí una petita pèrdua de població (803 h el 1830 i 808 el 1845), seguida d’una nova alça a partir de la segona meitat del segle que culminaria el 1860 amb 1.291 h.

A partir del segle XX començà a patir una minva progressiva (1.162 h el 1900, 1.158 el 1920, 875 el 1940, 851 el 1950, 758 el 1960, 534 el 1970, 438 el 1981), que es modificà vers la dècada dels noranta (395 h el 1996 i 421 h el 2005).

L'economia

L’agricultura és la principal activitat econòmica. Els conreus són de secà, dedicats especialment a la vinya, seguida dels cereals, els ametllers i les oliveres, tot i que aquestes han estat molt reduïdes. Pel que fa a la ramaderia, destaca l’aviram, que ha sofert, però, una regressió. Part de la població treballa també a les indústries de Montblanc o de l’Espluga. La Cooperativa Agrícola de Blancafort, que fou fundada l’any 1896 (el seu celler data del 1914), elabora i comercialitza diverses varietats de vins.

La història

El municipi de Blancafort apareix documentat el 1207, data en la qual Pere Romeu i Arnau Fitor donen a Poblet un cens de 2 sous sobre les cases de Pere Drula. Formà part de la batllia de Montblanc i el 1387 integrava el ducat de Montblanc en ser erigit per Joan I a favor del seu germà Martí. Els habitants de Blancafort participaren, a la segona meitat del segle XIV, i malgrat les seves protestes, en la construcció de les muralles de Montblanc. Al segle XVIII pagaven delmes a la mitra, a la vila de Montblanc, al seu castlà i al monestir de Vallbona. La major part de les seves cases foren bastides a la fi del segle XVIII i al principi del XIX.

Font: Enciclopèdia catalana