Gaudeix d'Arnes, Terra Alta

 

Arnes

Comarca: Terra Alta - Habitants: 459 - Extensió: 42,97 km² - Arnes. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Arnes

Situació i presentació

El municipi d’Arnes és situat a l’extrem meridional de la Terra Alta, al sector comprès entre les comarques del Matarranya i el Baix Ebre. D’una extensió de 42,97 km 2 , limita a l’E amb Horta de Sant Joan, al S amb Alfara de Carles (Baix Ebre) i a l’W amb els termes de la comarca del Matarranya de Beseit, Cretes i Lledó d’Algars.

El terme és accidentat per la prolongació de septentrió del massís dels Ports de Tortosa. Així, a la punta meridional del municipi, on hi ha una mina de pirites, es troben altituds per sobre dels 1 100 m; cal destacar la Punta Miranda, el serrall dels Anoguers i la Ballestera, el Pi de Martí, lo Grevolar, la Punta Blanca (1 217 m), el coll de Safrà o de Pell Negra, el tacó o punta del Coc, abans dita la Moleta, los Pradets, la Vall de Torrero, les moletes de Don, los Estrets, la moleta dels Viernets, el Salt d’en Barber i el Pla d’Arnes. La part menys accidentada, tot i que n'és, forma com una petita vall més planera i es troba a tramuntana de la vila, a l’interfluvi dels rius d’Algars i dels Estrets, la confluència dels quals marca el vèrtex septentrional del terme a l’indret conegut pels Ullals de la Rosa.

Respecte als dominis de vegetació potencial cal esmentar les diferents variacions locals que s’expliquen, una vegada més, com a conseqüència de la presència de part de la serralada dels Ports de Tortosa. Així, la franja més occidental és dins el domini del carrascar (Quercetum rotundifoliae), el sector oriental pertany al domini potencial de l’associació de l’alzinar amb marfull (Quercetum ilicis galloprovinciale) i el sector meridional es troba dins el domini del bosc de pi roig. El terme municipal d’Arnes comparteix amb altres municipis dos espais catalogats d’interès natural (PEIN): els Ports i la Ribera d’Algars.

El terme comprèn la vila d’Arnes, cap administratiu i únic nucli de població. Les partides més significatives són les Aubareres, los Aiguamolls, los Barrancs, los Viernets, les Parellades, la Vall del Cingle i los Alzinars.

La població

Les primeres dades de població (arnerols) es remunten al fogatjament del 1358, on figuren 70 focs, que baixaren a 65 el 1378 i pujaren fins a 98 el 1553. El 1718 la població enregistrada fou de 417 h i un segle més tard, el 1830, el nombre total d’habitants era de 945. Al llarg del segle XIX, i com a conseqüència de la prosperitat agrícola, el creixement de la població s’accelerà i el 1860 ja eren 1 216 els habitants de la vila. Si bé el 1887 la població total era de 1 409 h, a l’inici del segle XX hi hagué una petita davallada que no tingué, però, gaire importància, ja que el 1920 s’assolí la xifra més elevada, 1 520 h. A partir d’aquesta data moltes famílies emigraren cap França o Barcelona. La reducció de la població fou lenta durant els anys anteriors a la guerra civil de 1936-39, però la disminució ha estat un fet progressiu des de la dècada del 1950, en què hi havia 1 067 h, fins a la darreria del segle XX: 652 h el 1970, 559 el 1981, 534 el 1991, 506 l’any 2001 i 514 h el 2005.

L'economia

Pel que fa a l’economia, a mitjan segle XIX, conta Pascual Madoz que hi havia 9 000 jornals de terra, només 1 500 dels quals eren conreables i d’aquests, encara, 150 de qualitat excel·lent, regats amb les aigües del riu d’Algars. Es produïa blat, ordi, sègol, civada, vi, oli, mongetes, patates, cànem, verdures, seda i ametlles. Madoz es refereix al fet que hi havia pastures naturals excel·lents, 200 ruscos que donaven 150 arroves de mel i 50 de cera; hi havia, a més, bestiar de llana, cabrum, boví, equí i porcí. La indústria consistia en un teler de llenços, dos fusters, dos ferrers, dos sastres, dos espardenyers, dos manobres i gent que es dedicava a l’elaboració de la seda. Hi havia dues botigues d’abastament i s’exportava el vi per Beseit, l’oli per Tortosa, la seda per Reus i Tortosa i l’ametlla per Saragossa. Pocs anys més tard, el 1860, figuren en el cens el Molí de la Farina i lo Molinet, també fariner.

Avui, la principal activitat econòmica del terme és l’agricultura que ve marcada per la gairebé totalitat de les terres de secà del terme. Hi ha un clar predomini del conreus de secà enfront els de regadiu (ordi i civada) i es produeix essencialment ametlles, oliveres i vinya. La ramaderia ha estat un complement econòmic de l’agricultura i ha basat la seva activitat en la cria d’aviram, de bestiar porcí i d’ovins. Altres activitats complementàries són la cuniculicultura i l’apicultura. Aquesta darrera, tot i que anà perdent força durant les darreres dècades del segle XX, fou determinant i constituí una activitat tradicional dins l’economia municipal.

La història

El lloc d’Arnes, com els llocs de la rodalia, sembla que fou conquerit en temps d’Alfons I. Antiga alqueria sarraïna, el lloc depengué en la restauració de la comanda templera d’Horta de Sant Joan, que a la primeria del segle XIV passà als hospitalers. Se sap que els anys 1279 i 1280 l’església d’Arnes pagava 36 sous com a dècima a la Santa Seu. En la guerra dels Segadors, Arnes, com la població veïna d’Horta, fou de les escasses poblacions que a Catalunya secundaren el marquès de Los Vélez i l’exèrcit castellà. Tanmateix, al segle XIX la vila tenia un ajuntament liberal, la casa del qual cremaren les tropes carlines el 16 d’agost de 1835, i només en restaren les façanes exteriors.

Font: Enciclopèdia catalana