Gaudeix de l'Aldea al Baix Ebre

 

l'Aldea

Comarca: Baix Ebre - Habitants: 4.211 - Extensió: 35,21 km² - Nuclis població: L'Aldea. (Fuente:: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

L'Aldea

Situació i presentació

El municipi de l’Aldea fou creat el 21 d’abril de 1983 per la segregació del terme de l’antiga pedania de l’Aldea, fins aleshores integrada en el gran municipi de Tortosa. El terme, al sector de contacte entre el delta i les terres de secà o garriga de l’esquerra de l’Ebre, i allargat de N a S (és gairebé el doble de llarg que d’ample), limita al NW amb el terme de Tortosa (la pedania de Campredó), al NE amb el municipi de Camarles, al SE amb el municipi de Deltebre (antiga pedania de Jesús i Maria) i al SW, tot seguint el curs de l’Ebre, amb Amposta.

El territori és planer, amb un declivi de N a S, fins a la zona deltaica, de terres d’al·luvió, que ocupa una extensa franja al SE, a l’esquerra de la carretera N-340, amb camps de regadiu i extensos arrossars. La part alta del terme, la més extensa, on el terreny voreja els 200 m al peu de la serra del Boix, comprèn les terres de garriga, amb els conreus tradicionals de secà.

El municipi actual és compost pels barris de l’Hostal dels Alls i de l’Estació (que són gairebé units físicament, tot formant una única aglomeració urbana). D’altra banda, hi ha l’antic poble de l’Aldea i altres petits ravals de masos disseminats. L’Aldea és un nom d’origen àrab (al-day‘a), amb el mateix significat amb què ha passat a algunes llengües romàniques de ‘llogaret’ o ‘petita població dependent d’una altra’; en català es rebé directament de l’àrab (documentat des del segle XIII) i ha tingut una llarga permanència a les comarques del Baix Ebre, el Matarranya, Morella i en altres de valencianes; i, efectivament, en documents antics trobem les formes Aldeya i Aldaya, més pròximes al mot d’origen.

La població

La població (aldeans) ha estat tradicionalment escassa, i es repartia en masies disseminades. Els nuclis urbans de Paitrossos o el Barri de l’Estació i de l’Hostal dels Alls, que ara concentren la majoria dels habitants, es formaren al segle XIX però no es poblaren intensament fins ben entrat el segle XX. L’arribada anterior de gent per a treballar les terres tingué per causa la bonificació de terres, antics erms, en zones de conreu (per això s’anaren redimint els anomenats censos de Villòria), amb pagesos procedents de la mateixa comarca. Més endavant, hi hagué una onada immigratòria al 1940-50, amb predomini de pobladors provinents del sud peninsular, molts dels quals es van integrar en la població i d’altres es van desplaçar vers Barcelona i vers França.

El sector primari, que encara ocupa una bona part dels habitants de l’Aldea, és desplaçat lentament pel sector industrial, que és en fase d’expansió. A la fi del segle XIX hi havia un molí fariner, d’altres d’oli i una fàbrica d’aiguardent. El municipi disposa de centres d’ensenyament primari. Cal destacar l’existència de dues cooperatives arrosseres, diverses empreses que fan ceràmica per a la construcció (que extreuen l’argila de jaciments pròxims), una fàbrica de paper i cartró, algunes empreses de maquinària agrícola i de transports i una indústria conservera.

L'economia

L’economia tradicional s’ha basat en l’agricultura i la ramaderia. Antigament hi predominava la segona activitat, i s’aprofitaven els terrenys erms i pantanosos, que després s’han anat bonificant. Part de les terres conreades són regades per séquies derivades del canal de l’Esquerra de l’Ebre i la resta amb aigua de pous, ja que el subsol, prop del riu, és molt ric en aigües subterrànies, que sovint són a poca profunditat. En general, el terreny és molt apte per a acollir una gran varietat de conreus. Al secà predomina l’olivera, i també hi ha una mica d’ametller. Els conreus de regadiu s’han promogut molt, com el conreu de l’arròs, i, dins les hortalisses, la carxofa i l’enciam també han augmentat la seva producció, una part de la qual es destina a l’exportació. Un altre conreu destacat és el dels cítrics.

La història

L’Aldea era una almúnia musulmana amb una torre encastellada que fou donada durant la conquesta de la ciutat de Tortosa (el darrer dia de desembre del 1148) pel comte Ramon Berenguer IV al cavaller Bernat de Bell-lloc. Aquest cavaller repoblà el lloc amb una petita comunitat cristiana i el 1161 es fundà l’església de Santa Maria de l’Aldea. Aviat el senyor de Bell-lloc cedí la seva jurisdicció als templers (1184) i d’aquests passà als hospitalers.

El 1206, segons un document aportat per Font i Rius, el lloc era de la jurisdicció dels hospitalers d’Amposta. Al costat d’aquesta població cristiana hi havia l’antiga població musulmana, i per regular la situació social i jurídica d’aquesta darrera, el senyor feudal, el castellà hospitaler d’Amposta, atorgà el 1258 una carta de poblament (transcrita per Honori Garcia i per Font i Rius). En aquesta carta es testimonia l’existència d’una aljama o comunitat islàmica a l’Aldea, procedent de Silla (Horta de València) segons un document de privilegi de guiatge i protecció atorgat per Jaume I molt poc després, la qual degué perdurar fins a l’expulsió dels moriscos el 1609.

El 1280 els hospitalers permutaren l’Aldea (amb Amposta i la Candela) per Onda i així el lloc passà a la corona. El 1288 la reina Constança la lliurà al seu escrivà Pere Marí des de Palerm, donació ratificada pel seu fill Jaume II, i en aquesta època es parla ja del castell de l’Aldea —que degué correspondre a la torre fortificada refeta modernament— i s’uneix en el domini a la torre de Vinaixarop i a la de Burjassénia, dins el terme actual. El 1304 els Marí vengueren l’Aldea i Vinaixarop al monestir de Benifassà (Baix Maestrat) per 30 000 sous barcelonesos i el domini del monestir es mantingué fins el 1531. Hi hagué problemes jurisdiccionals entre la ciutat de Tortosa i el monestir (1310, 1347) i la comunitat musulmana es mantenia florent, com ho demostra l’homenatge que els sarraïns reteren a l’abat de Benifassà el 1359.

Font: Enciclopèdia catalana