Gaudeix d'Alcover al Alt Camp

 

Alcover

Comarca: Alt Camp - Habitants: 5.163 - Extensió: 46,00 km² - Nuclis població: Alcover, la Plana, la Cabana, Masies Catalanes, Residencial Remei, Serradalt, la Burquera, Camí dels Muntanyants, Mas de Gassol, el Mas de Llaneta. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Alcover

Situació i presentació

És situat a la zona de contacte entre les Muntanyes de Prades i el Camp de Tarragona, al sector de ponent de l’Alt Camp i al límit amb les comarques veïnes del Baix Camp i el Tarragonès. El separen de Valls (E) la carretera del Rourell a Picamoixons i el Francolí; de la Riba (N), els costers de la Plana i la Serra Gran; de Mont-ral (W), el pla de la Lloera, les valls de la font de l’Om i del riu de la Glorieta (dit normalment riu Glorieta o el Glorieta) i la serra del Pou; de l’Albiol al Baix Camp (SW), els plans del Veçar i el barranc del Burguet; els límits amb la Selva del Camp, Vilallonga del Camp (Tarragonès), Perafort (Tarragonès), el Milà, la Masó i el Rourell són més imprecisos geogràficament.

La població

Els primers decennis del segle XX la població (alcoverins o alcoverencs) remuntà fins als 2.899 h el 1920, i davallà després, sobretot amb la guerra civil de 1936-39 (2.512 h el 1940) i fins al 1950 (2.458 h), per iniciar amb la nova etapa d’industrialització una represa que no es va deturar fins al principi dels anys vuitanta (2.643 h el 1960, 3.212 h el 1970, 3.444 h el 1981), que començà una dava-llada demogràfica a causa de la regressió econòmica, encara que cap al 1991 s’estabilitzà (3.379 h). Amb el canvi de segle es registrà un nou increment de població, així, el 2001, hi havia 3.966 h i el 2005 s’arribà a 4.405 h.

L'economia

Malgrat que una bona part del territori, especialment al sector de muntanya, és ocupat per boscos, botjars i erms, l’agricultura és encara un element important en l’economia del municipi. Hi ha una tendència a incrementar el regadiu, amb la perforació de nous pous; les comunitats de regants tradicionals són les de la Serra, d’Aigües de Baix o d’Aigües de Dalt o de la Font Major, per ordre d’importància. La primacia que havia tingut la vinya ha desaparegut totalment, han disminuït les oliveres i els garrofers, perjudicats per les gelades del 1956, mentre que s’ha multiplicat el conreu d’avellaners i han augmentat els arbres fruiters i les partides d’horta (els productes van als mercats de Reus i Valls i a d’altres poblacions).

La Cooperativa Agrícola d’Alcover produeix i comercialitza gran part de la producció del terme. Els cereals gairebé han desaparegut (hom conreava blat, ordi i blat de moro) i també els llegums. Per contra, es manté el conreu de la patata i s’ha introduït el de les maduixes. Per tal de promoure l’avellana, des del 1986 s’hi celebra, a l’octubre, la Fira del Remei, que inclou una mostra de maquinària relacionada amb la producció i la transformació d’aquest producte. Ha tingut una forta incidència la creació de granges per a la cria de bestiar, tant les d’avicultura i cunicultura com les de bestiar porcí i també oví.

La història

Tant el nom d’arrel àrab d'Alcover i d’alguna partida com l’existència d’un pont dit dels Moros (en realitat, posterior) sobre el riu de la Glorieta i l’existència d’una torre de defensa a la vall del Micanyo, suposadament sarraïna, i també la tradició segons la qual l’Església Vella havia estat una mesquita, han fet afirmar sovint l’origen àrab de la vila. Cenyint-se als fets demostrables, en la campanya de repoblació del Camp de Tarragona duta a terme per la corona i els arquebisbes, la carta de poblament de la vila d’Alcover fou atorgada el 1166 per Alfons I i l’arquebisbe Hug de Cervelló erigí l’església de Sant Miquel en parròquia. La jurisdicció fou de l’arquebisbe de Tarragona i la vila formà part des del segle XIV de la Comuna del Camp de Tarragona, de la qual fou una de les poblacions més importants.

El segle XIX s’inicià amb la guerra del Francès, en la qual les forces franceses de Saint-Cyr derrotaren les de la junta superior a les ordres del general Reding (15 de febrer de 1809) en la batalla del Pont de Goi, damunt el Francolí, al límit entre Valls i Alcover. L’empenta demogràfica de la població es deturà a partir d’un màxim assolit el 1860 (3 368 h amb la Plana i Samuntà i el Burguet) a causa de la davallada de la indústria paperera i el desastre de la fil·loxera (2 832 h el 1887, 1 953 h el 1900). El 1863, però, havia estat inaugurada l’estació del ferrocarril de la línia de Tarragona a Lleida, als afores de la vila, fet que havia de ser, a mitjà termini, decisiu amb vista a l’impuls posterior del poble i també del creixement urbà.

Font: Enciclopèdia catalana