Gaudeix d'Alcanar...

 

D'Alcanar

Comarca: Montsià - Habitants: 9.393 - Extensió: 47,07 km² - Nuclis població: Alcanar, Alcanar Costa, Alcanar Platja, Atzavara, Camí del Llop, les Cases dʼAlcanar, la Fonda, la Martinenca, Montecarlo, Montsià Mar, Morralla, les Oliveres, la Pau, la Selleta, Serramar, Solimar, Sota Montsià, Torres, les Tres Palmeres, la Unió. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Alcanar

Situació i presentació

El municipi d’Alcanar, de 47,07 km2, ocupa una bona part de la façana costanera de la comarca del Montsià, entre Sant Carles de la Ràpita i el riu de la Sénia (límit S del terme) i entre Ulldecona o la serra de Montsià i la mar Mediterrània. És el municipi més meridional del Principat i limita al N amb Sant Carles de la Ràpita i per un petit sector amb Freginals, a l’E amb la Mediterrània, al S amb les terres del Baix Maestrat i a l’W amb el terme d’Ulldecona.

La població

El terme d’Alcanar s’originà dins el gran terme d’Ulldecona a partir del 1238, quan el lloc va ser donat per poblar-lo a vint-i-un pobladors (canareus o canareves). Malgrat això, no es coneixen notícies de poblament fins el 1380, quan el lloc tenia 59 focs o famílies. Cal tenir en comte, però, que aquest era un moment de crisi i de baixa de poblament a tot el país. Fins el 1553 no es coneix cap altra estadística. En aquest moment la vila tenia 102 famílies, entre les quals 18 de cognomenades Sanxo, 16 Reverter i 10 Forcadell, famílies totes derivades dels primers pobladors del segle XIII. Aquest cens es va mantenir estable a la resta del segle XVI, puix que una relació del 1586 li assigna la xifra arrodonida de 100 cases.

L'economia

Alcanar és un municipi eminentment agrícola, com ho demostra el fet que els ocupats en les activitats agràries, juntament amb la pesca, representen el terç de la població el 2001. Tanmateix els darrers anys el sector serveis ha superat el sector agrari (el 42,1% el 2001). Entre el peu de la serra de Montsià i la costa hi ha els conreus tradicionals de regadiu (els prats, sínies o sorts), que són els predominants, amb llurs petites cases d’ús agrari utilitzades també els mesos d’estiu pels seus propietaris, que habitualment viuen a Alcanar. El 1860 el terme tenia 6 masos habitats permanentment i 19 de deshabitats.

La història

La història d’Alcanar com a entitat municipal o de població autònoma és relativament moderna, però l’origen del poblament és antic.

En les èpoques inicials de la història medieval, que aquí comença amb la conquesta cristiana (1148), el terme d’Alcanar formava franja costanera del gran terme d’Ulldecona, ben estructurat en l’època musulmana i recuperat juntament amb la ciutat de Tortosa, de la qual depenia inicialment. Les dificultats per a repoblar aquest terme, fins entrat el segle XIII, foren aquí més accentuades que a la foia o vall d’Ulldecona, per la proximitat de la mar i l’existència de la via de penetració costanera. De fet hi havia ja repobladors cristians a l’inici del segle XIII, com ho indica un document d’Ulldecona del 1222 que parla d’un predi qui est in termino Ulldechone ... dictum Canar . El nom d’Alcanar apareix sempre en els documents antics amb la forma Canar o Cannar, que fa pensar més en un ‘'canyar” o ‘'lloc de canyes”, que no pas en un topònim àrab, com sembla pressuposar la forma moderna d’Alcanar. L’afegitó de l’article al és moderna; abans el lloc es deia lo Canar, d’on deriva el gentilici de canareus, amb què es coneixen els habitants de la població i el terme. A despit del petit poblament o ocupació del lloc que hi pogués haver al principi del segle XIII, aquest continuava pràcticament erm i sense explotar el 1238, cosa que va moure el mestre hospitaler d’Amposta, Hug de Forcalquer, senyor del lloc com a sotmès al gran terme d’Ulldecona, de concedir una carta de poblament el 1239. Sembla que aquesta primera carta no va ser suficient per a fundar un nucli estable i que la majoria dels receptors de la primera concessió no s’establiren al lloc. Per això al maig del 1252 hom va atorgar una nova carta o, més ben dit, dues cartes de poblament, donacions condicionades a la construcció d’una vila abans d’acabar-se l’any 1252. El fet d’haver-se conservat aquests documents com a fundacionals de la vila indica que aquesta vegada l’empresa tingué èxit. Així, cal tenir la data del 1252 com a data fundacional de la població.

Font: Enciclopèdia catalana