Gaudeix de Masdenverge al Montsià

 

Masdenverge

Comarca: Montsià - Habitants: 1067 - Extensió: 14,61 km² - Nuclis població: Masdenverge. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Masdenverge

Situació i presentació

El terme de Masdenverge, d’una extensió de 14,61 km 2 , és situat a la plana de la dreta de l’Ebre, aigua amunt d’Amposta. El municipi, però, no arriba a tocar el riu. La seva forma allargassada, en direcció de tramuntana a migdia, limita al N amb el terme de Tortosa (Baix Ebre), a l’E amb Amposta, al S amb Freginals, i al sector de ponent amb Godall, la Galera i Santa Bàrbara.

La població

Les primeres dades de població (masdenvergencs) es remunten al primer cens oficial del 1857, quan el poble tenia 1 071 h, si bé al fogatjament de vers el 1380 s’esmenta el lloc de Solsó, amb 8 focs. El 1860 s’assoliren 1 080 h. Aquest any el cens registrava 194 cases al poble i, a més, les masies de Barberà, de Sant, de Moixina, de Santa Pau i 43 més, totes habitades permanentment. Tot seguit i gairebé fins a la fi del segle XIX es produí una forta davallada demogràfica, i una bona part dels que hi havien immigrat deixaren Masdenverge per instal·lar-se al delta, on es podien rompre noves terres. El 1885 hi hagué una epidèmia de còlera que causà 91 morts. Amb el nou segle la població es començà a refer i augmentà, fins a estroncar-se novament durant els anys de la guerra civil de 1936-39. La petita revifalla de la postguerra fou novament capolada a causa de l’emigració a Amposta. A partir dels anys vuitanta es registrà un augment demogràfic, amb algunes petites oscil·lacions: els 848 h del 1981 van passar a 950 h el 2001 i a 1 052 el 2005.

L'economia

L’economia tradicional de Masdenverge és eminentment agrícola. Des de l’origen i a poc a poc anaren augmentant les terres de conreu, que es dediquen al secà però amb una superfície equiparable de regadiu. Els principals conreus han estat les oliveres, que tot i la seva regressió han mantingut el seu predomini. Han desaparegut pràcticament la vinya i els garrofers, i han davallat els ametllers enfront de l’aparició d’arbres fruiters, principalment mandariners i tarongers.

Hi ha també, entre altres, conreu d’hortalisses. Les primeres sínies per a regar petits horts i la inauguració del canal de la Dreta de l’Ebre (1857) constituïren el major impuls per als terrenys de regadiu, però que beneficià, només, unes poques hectàrees de terreny de la part de tramuntana del terme. Posteriorment, els pous, alguns d’ells comunitaris, també van ajudar a augmentar el nombre de terres de regadiu, ja que, si bé al començament les hortes ocupaven únicament les terrasses al·luvials de la rambla de la Galera, ara podem trobar horts arreu.

La història

El poble de Masdenverge (54 m d’altitud), on es concentra tota la població, és situat aproximadament al centre del terme, a la dreta de la rambla de la Galera, que l’envolta per tres costats. Els orígens de la població es remunten a mitjan segle XVIII, quan un grup de pagesos de Tortosa abandonà la ciutat per a ocupar i conrear les planes del sud-oest, aleshores incultes. La població s’establí a l’interior d’un meandre de la rambla de la Galera i posteriorment es bastí la capella o oratori de la Mare de Déu del Roser, a poc més d’un quilòmetre vers llevant. A poc a poc s’anaren edificant les masies.

La part més cèntrica de la població és prop de la carretera d’Amposta a Santa Bàrbara. L’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, al mig de la població, és un edifici bastit al decenni del 1960, d’estil sobri i funcional.

Tot i que no és nucli gaire gran, el poble té una dinàmica vida social que ratifica l’existència de diverses entitats culturals, com la Unió Musical Masdenverge, que té una escola i una banda de música. Cal destacar l’existència d’una plaça de braus. El poble celebra la festa major, en honor de la Mare de Déu del Roser, a primers d’agost i, entre els actes que se celebren es destaquen el bou capllaçat i la cursa de conills. La festa de cap d’any, al desembre, se celebra a mitjanit amb una borrainada popular a la plaça de l’Ajuntament del poble.

Font: Enciclopèdia catalana