Gaudeix de Benissanet a la Ribera d'Ebre

 

Benissanet

Comarca: Ribera d'Ebre - Habitants: 1.172 - Extensió: 23,06 km² - Benissanet. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Benissanet

Situació i presentació

D’una extensió de 23,12 km2, el municipi de Benissanet s’estén a la dreta de l’Ebre, per una franja irregular, estreta i allargada entre el riu, a llevant, i la serra de Cavalls, a ponent (la serra de la Torre, contrafort nord-oriental de la serra de Cavalls, assoleix els 450 m a la Roca del Pebre). A tramuntana el terme limita amb el de Móra d’Ebre, a llevant amb Tivissa, a migdia amb Ginestar, Miravet (la divisòria passa, en part, pel camí de les Comes) i el Pinell de Brai (Terra Alta), al SW amb Gandesa i a ponent amb Corbera d’Ebre (aquests dos darrers municipis també de la Terra Alta).

El municipi comprèn dues parts diferenciades. A la de llevant, propera a l’Ebre, els terrenys són plans perquè corresponen a la cubeta o depressió de Móra; en aquest sector hi ha el cap del municipi i les terres de regadiu. L’altra zona correspon a terrenys accidentats i improductius, que d’unes altituds superiors als 500 m a l’extrem sud-occidental, als contraforts de la serra de Cavalls (que fa partió entre el terme de Benissanet i els de Gandesa i el Pinell de Brai), davallen a uns 100 m en la part més pròxima a la fèrtil plana de Benissanet.

El poble de Benissanet és el cap de municipi i l’únic nucli de població agrupada. Una carretera procedent de Móra d’Ebre arriba fins al poble de Benissanet i continua cap a Miravet, on pot enllaçar, travessant el riu per un pas de barca, amb la carretera C-12 procedent d’Amposta i que continua vers Lleida. A Benissanet conflueixen també diversos camins antics: el camí d’Enmig, el de les Planes, el de Baix, el de Vilanova i altres. Per a passar el riu s’havia utilitzat tradicionalment una barca, mitjà de transport que ja ha estat abandonat.

La població

Benissanet tenia l’any 1553 81 focs i el 1718 344 h. Al llarg del segle XVIII i, sobretot, del XIX la població augmentà considerablement. El 1830 hi havia 1 118 h, 1 666 el 1860 i 1 901 el 1900. A partir del màxim demogràfic del 1920 (1 923 h), la població començà a minvar, tendència que es mantindrà la resta del segle, excepte durant una petita recuperació entorn del 1950. El 1936 hi havia 1 820 h, 1 613 el 1940, 1 689 el 1950, 1 521 el 1960, 1 217 el 1970 i 1 148 el 1981. Durant l’última dècada del segle XX la davallada perdé força i es confirmà una certa tendència a l’estancament demogràfic (1 029 h el 1991 i 1 017 el 1999) i a una recuperació vers l’inici del segle XXI (1 169 h el 2005).

L'economia

L’activitat agrària ha estat la dedicació tradicional del terme i és encara fonamental en la seva economia, essent el sector més important. Malgrat tot, els conreus han variat molt i l’agricultura de regadiu, localitzada vora el riu, ha anat guanyant terreny cada vegada més al secà, de manera que ha esdevingut predominant. Així, la vinya, que havia estat molt important, ha quedat arraconada davant la puixança dels fruiters, sobretot del presseguer, que s’ha erigit com a principal conreu del terme. Altres conreus destacables són l’olivera i l’ametller. Ha desaparegut el conreu tradicional de la morera i el cànem. La cria de bestiar porcí i d’aviram, destacable en la dècada de 1980, tornava a recuperar-se vers finals dels anys noranta després de la davallada soferta des de finals dels vuitanta. Al terme hi ha dues cooperatives agràries: la Cooperativa Agrícola Sant Jaume de Benissanet, fundada l’any 1946, que elabora i comercialitza el vi, l’oli i l’ametlla, i el Grup Fruiter de Benissanet, establert l’any 1997.

Les activitats industrials són reduïdes i majoritàriament relacionades amb l’envasament i la comercialització de la fruita. Es treballa per donar a conèixer la qualitat dels préssecs benissanetans i aconseguir la denominació de qualitat Préssec de la Ribera d’Ebre. La fabricació de càntirs, que havia estat molt important, ha anat desapareixent.

La història

Cal remuntar els orígens de Benissanet als temps del domini islàmic. Conquerit en temps de Ramon Berenguer IV, el lloc de Benissanet restà inclòs dins el terme del castell de Miravet que aquest comte donà, el 1153, als templers (dono illis Benicinet que dividit terminum cum Mora). Hi havia la ja esmentada torre anomenada d’Almucatem, a la qual els Entença, que el 1291 eren en lluita contra els templers i els seus aliats els Montcada, calaren foc aquest any.

En extingir-se l’orde del Temple, els seus béns passaren als hospitalers i la comanda o preceptoria de Miravet, que passà a dependre de la castellania d’Amposta, era integrada per diverses localitats, entre les quals, Benissanet (1319). D’aleshores ençà pertanyé als hospitalers fins a la fi de l’Antic Règim.

Escriu Carmel Biarnès que Benissanet fou una de les poblacions flagel·lades per l’expulsió dels moriscs (les altres foren Ascó i Miravet); foren foragitats 152 homes, 151 dones, 52 nois, 43 noies i 34 infants. Segons informes secrets del bisbe de Tortosa, hi restaren només 13 cases de moriscs, cristians novells, que no foren expulsats, i hi retornaren 6 famílies. L’enfrontament dels retornats amb els nous pobladors, els cristians de natura, fou comunicat al rei pel marquès d’Almazán i el duc de Lerma amb tanta exageració que el sobirà decretà acabada l’expulsió i tota denúncia contra moriscs el 1615.

Font: Enciclopèdia catalana