Gaudeix de Bellvei al Baix Penedès

 

Bellvei

Comarca: Baix Penedès - Habitants: 2.193 - Extensió: 8,27 km² - Bellvei, Baronia del Mar, les Casetes, Mas Canyís. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Bellvei

Situació i presentació

Limita a l’extrem més septentrional amb Banyeres del Penedès, seguint un camí antic que passa pel cap de municipi, i per un punt amb l’Arboç; confronta amb Castellet i la Gornal (Alt Penedès) al SE; a migdia, coincidint en part amb el curs del torrent de la Corbatera, limita amb Calafell; al SW limita amb el Vendrell, i al NW amb Santa Oliva.

La part nord del terme és integrada en la depressió penedesenca, de sediments quaternaris de faisó travertínica. La part sud al límit del terme de Calafell és accidentada per les darreres elevacions de la Serralada Litoral, amb la Muga (162 m) i el Mas Canyís (145 m), de rocam miocènic, amb molasses blanques que han estat aprofitades per la indústria. La part nord és drenada pel torrent dels Masets, tributari del torrent del Lluc, que aboca a la riera de la Bisbal. La part muntanyosa del sud, en canvi, es drena pel torrent de la Corbatera, que passa engorjat entre la Muga i Montpaó i aboca directament a la mar per la platja de Calafell.

La població

Les primeres dades de població ( bellveiencs) es remunten al fogatjament de vers 1370 quan s’esmenta que al lloc d’Eimeric de Bellvei hi havia 32 focs. La pesta del segle XIV reduí aquests focs, i el fogatjament de l’any 1553 només n'esmenta 17, 5 dels quals, per cert, amb el cognom de Lluc, que donà nom al torrent dit també dels Masets. El 1718 se censaren un centenar d’habitants, que es triplicaren en poc menys de 70 anys. El creixement no es deturà fins el 1860, any en què la població total era de 903 h. La davallada demogràfica iniciada a la segona meitat del segle XIX fou un procés que subsistí al llarg de tot el segle XX, fins el 1960, que hi havia 611 h. Des d’aquest moment s’inicià un tímid augment paral·lel a la industrialització, sobretot procedent de municipis propers com el Vendrell, i a la immigració, principalment d’Andalusia. El 1975 s’assoliren 742 h; posteriorment, sobretot en la dècada del 1990, es manifestà un major increment, de manera que es passà de 877 h el 1981 a 978 h el 1991 i a 1 400 h el 2001. L’any 2005 s’assoliren els 1 643 h.

L'economia

Les terres de conreu, predominantment de secà, ocupen gran part del terme, i l’agricultura ha mantingut cert pes en l’economia. La vinya, que a la primeria del segle XX era el conreu predominant, ha retrocedit considerablement tot deixant lloc als cereals, que eren el conreu majoritari al segle XVIII, i a la fruita. Actualment la vinya és seguida pels garrofers, els cereals, les oliveres, els ametllers i els fruiters. Al regadiu sobresurten les collites de melons, préssecs i enciams. Hi ha una cooperativa agrícola amb una caixa rural i un celler cooperatiu fundat el 1965. El molí d’oli és en desús, ja que l’entitat s’incorporà a la cooperativa Ceolpe, amb seu a Llorenç del Penedès. Bellvei és la seu de l’associació agrícola dita Cevipe (Centre Vinícola del Penedès), creada el 1985, i de la Cooperativa Comarcal Fruitera del Baix Penedès (Fruicodes), fundada el 1970. La ramaderia té una certa importància, sobretot la cria de bestiar oví i boví.

La indústria tradicional de les gorres de cop ha desaparegut pràcticament, però s’ha expressat la voluntat de recuperar aquesta tradició artesanal mitjançant la creació d’una escola i la promoció d’aquest article en mostres i fires. Al terme s’han anat instal·lant diverses empreses, entre les quals destaquen la destil·leria Teichenné, que elabora, entre altres, el popular licor de crema catalana, i l’empresa Kettal, de mobles de jardí i decoració exterior. També és destacable l’empresa Reverté Productes Minerals, d’explotació de carbonat de calci per a la fabricació de guixos i blancs minerals.

La història

El lloc de Bellvei, antigament, formava part del gran terme de Castellet. És documentat el 1037 en la concòrdia d’un plet de límits entre Bernat Otger, senyor del castell de Castellet, i l’abat de Sant Cugat, on s’esmenta la torre que fou de Tedbert “que dicunt Bellvizi” i, també, el lloc de la Muga. La torre de Bellvei no fou mai un castell termenat, sinó una fortalesa menor del terme de Castellet. Les persones que la posseïen, però, amb el temps es van cognomenar Bellvei. Un d’ells, Arnau de Bellvei, era de l’orde de l’Hospital i preceptor de la casa de Sant Valentí de les Cabanyes. El 1326 Guillem de Bellvei comprà el castell de Lavit per nou anys i, com que els seus descendents es negaven a restituir-lo, hagué d’intervenir el rei Pere III per a obligar-los a la restitució. Per aquell temps (1556) el senyor Bernat Ferrer era baró de Castellet, Bellvei i quadres de la Muga. Aquestes mateixes possessions el 1620 eren de la baronessa Maria d’Aguilar. Al segle XVIII Castellet i Bellvei eren del comte de Santa Coloma, molt poderosos i amb extensos dominis.

Font: Enciclopèdia catalana