Gaudeix de Barberà de la Conca

 

Barberà de la Conca

Comarca: Conca de Barberà - Habitants: 477 - Extensió: 26,60 km² - Barberà de la Conca, Ollers. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Barberà de la Conca

Situació i presentació

Confronta amb els de Cabra del Camp (E) i Figuerola del Camp (SE), ambdós de l’Alt Camp, Sarral (E-NE), Solivella (N), Pira (W) i Montblanc (SW). El municipi és situat al SE de la Conca estricta; el terreny és suaument ondulat a la banda central i accidentat a la part meridional per la Serra Carbonària (que fa de partió amb la comarca de l’Alt Camp) i a l’oriental pels estreps occidentals de la serra de Comaverd (punta de Conills, 699 m). Per la part septentrional el territori és lleugerament accidentat; se'n destaca el tossal de Coma-ral (534 m). El territori és drenat per diversos rierols que en direcció SE-NW corren pel terme (el Torrentet, el torrent de la Font, el del Pont de la Fusta, el de Sant Pere i el dels Botets) i que a la seva banda occidental s’ajunten amb el riu d’Anguera, on sota Ollers rep les aigües del riu de Vallverd. Després del riu d’Anguera fa de partió occidental amb el terme de Pira. El terme és ric en aigües subterrànies i fonts.

El municipi comprèn el poble de Barberà de la Conca, que n'és el cap, i l’agregat d’Ollers. El terme és travessat per la seva part nord-occidental per la carretera comarcal C-37 de Montblanc a Manresa, de la qual surt un ramal que en direcció W-E travessa el centre del territori i que a l’E s’ajunta amb la carretera local de Sarral a Cabra del Camp. Altres vies menors uneixen Barberà amb Pira i amb Sarral. Potser cal relacionar el topònim (Barberà) amb l’existència d’una important vil·la romana del Baix Imperi que aglutinà dominicalment les de menor importància de la contrada, i que, pertanyent al llinatge Barberanum, era situada vora l’actual poble de Barberà.

La població

Quant al seu procés demogràfic, la població (barberans), en el fogatge del 1359 corresponent als llocs de l’orde de l’Hospital, era de 103 focs (més 13 d’assignats a Ollers), que vers el 1380 havien baixat a 88 (i a 6 a Ollers). A la fi del segle XV, hom torna a notar un petit descens de població (61 i 5 focs respectivament el 1497), seguit d’una lleugera recuperació durant el segle següent (68 i 5 focs, respectivament, el 1515, i 72 i 6 el 1553). Al segle XVIII Barberà experimentà un important increment demogràfic (324 i 50 h, a Barberà i Ollers, respectivament, el 1719, que passaren el 1789 a 629 i 85) que continuà al llarg del segle XIX —malgrat un descens corresponent al 1845 (569 h)— amb 1 380 h el 1857, 1 425 el 1860, 1 203 el 1877 i 1 458 el 1887, que havia de marcar com a tota la Conca el seu màxim de població, i que coincideix amb la gran puixança del conreu de la vinya. Els estralls econòmics de la fil·loxera, que arribà a la Conca el 1893, incidiren en la població: el 1897 havia baixat a 1 333 h. Amb tot, entrava encara al segle XX amb un petit guany (1 368 h) que aniria seguit d’una minva constant (1 345 h el 1910, 1 325 el 1920 i 1 250 el 1930), accentuada a causa de la guerra civil (1 031 h el 1940), i que seria molt més forta a causa de l’emigració a partir dels anys seixanta (1 016 h el 1950, 834 el 1960, 520 el 1975). Aquesta tònica decreixent continuà, de manera més moderada i amb alguna oscil·lació, al llarg dels anys vuitanta i noranta (424 h el 1991, 401 h el 1996 i 488 h el 2005). La base econòmica és l’agricultura, dedicada especialment al secà. Hi predomina la vinya, seguida dels cereals. També és present la fruita seca, especialment l’ametller, mentre que l’olivera, en retrocés, ha quedat reduïda a alguns claps aïllats. Al regadiu, trobem una considerable extensió d’horta. Pel que fa a la ramaderia, destaca el bestiar porcí i l’aviram.

L'economia

Una de les activitats principals, paral·leles a l’agricultura, és l’elaboració de vins i xampany. La Cooperativa Agrícola de Barberà és l’hereva de dues entitats: la Sociedad de Trabajadores Agrícolas del Pueblo de Barbará (fundada el 1894 i anomenada La Societat), que fou el primer celler cooperatiu de Catalunya, i el Sindicat Agrícola de Barberà (creat el 1913). Les dues entitats es fusionaren el 1934. L’empresa Bodegues Concavins pertany també al mateix sector.

La història

La comarca ha pres el nom referit precisament al lloc de Barberà, que documentalment apareix per primera vegada l’any 945 amb l’especificació de Campo Barberano, malgrat que s’han trobat restes que atesten el seu poblament en època romana. D’altra banda, els primers documents relatius a la comarca es refereixen a Barberà: l’esmentat del 945 recull la donació, feta pel comte Sunyer i la seva muller Riquilda al monestir de Santa Cecília de Montserrat, de l’església de Sant Pere d’Ambigats, amb les terres conreades i ermes del seu voltant, juntament amb els delmes i les primícies. El segon document conegut referit a la comarca és del 1012, en el qual hom esmenta ja el castrum de Barberà.

El lloc fou repoblat probablement a mitjan segle X i és versemblant que en aquesta època Sal·la de Sant Benet ocupés part del territori i hi bastís un primer castell, el qual el 1012 posseïa el seu net Sal·la de Santa Perpètua. Despoblat i abandonat vers la segona dècada del segle XI l’any 1033 en la venda del castell de Montclar, Barberà només és esmentat com a topònim, no com a castell—, tornà a ser recuperat a mitjan segle XI gràcies a l’acció del comte Ramon Berenguer I, que donà en feu a Arnau Pere de Ponts el “puig de Barberà” amb la condició que hi construís un castell i colonitzés el lloc, juntament amb Prenafeta. Al cap d’uns quants anys, el 1067, possiblement per tal de reforçar l’acció colonitzadora d’Arnau Pere, el comte Berenguer Ramon II aconseguia el suport d’Ermengol IV d’Urgell en donar-li en feu Barberà. Aquest últim comte, amb consentiment del de Barcelona, infeudava el castell novament a l’esmentat Arnau Pere, el qual —vers el 1086—, quan ja havia reconstruït el castell i havia repoblat el lloc amb diverses famílies procedents del comtat d’Urgell, fou objecte d’una acció sarraïna en la qual perdé la vida, i que, d’altra banda, desbaratà aquells esforços repobladors.

Font: Enciclopèdia catalana