Gaudeix de l'Argentera, Baix Camp

 

L'Argentera

Comarca: Baix Camp - Habitants: 135 - Extensió: 10,12 km² - L'Argentera, la Sort. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

L'Argentera

Situació i presentació

El terme de l’Argentera té una extensió de 10,12 km 2 . És al vessant oriental de la serra de l’Argentera, anomenada també de Pradell, envoltat pels municipis de Duesaigües (NE), Riudecanyes (E), Vilanova d’Escornalbou (SE), Colldejou (SW) i, ja al Priorat, pels de la Torre de Fontaubella (SW) i el Pradell (W). El terreny és esquerp i sec; hi predomina la garriga i és drenat per alguns barrancs, com el de la Serra i el de les Valls, que formen el barranc de l’Argentera, afluent per la dreta de la riera de Riudecanyes.

El municipi és format pel poble de l’Argentera, que n'és el cap, i la urbanització de la Sort, que tenia 4 h empadronats el 2005. L’Argentera es comunica per una carretera local amb Duesaigües, població amb la qual comparteix un baixador del ferrocarril de Reus a Móra la Nova.

La població

Es coneixen poques dades de la seva demografia medieval. Tenia 30 focs el 1339, any en què s’integrà en la Comuna del Camp, 11 el 1497, xifra que sembla indicar una notable incidència de les pestes del segle XIV, 15 el 1515, 19 el 1553 i 13 el 1563. El 1708 tenia 15 cases, 16 el 1719, 20 el 1763 i 21 el 1773, i passà, seguint l’augment general a la comarca durant aquest segle, de 83 h el 1719 a 219 el 1787. El 1830 la població ( argenterencs ) tenia 152 h, que arribaren als 319 el 1842. El 1844 hi havia 275 h, 303 h el 1857, 260 h el 1877 i 476 h el 1887, moment en què inicià una davallada que portà als 263 h del 1897. En entrar al segle XX, el 1900, tenia 242 h, nombre que ha anat davallant d’una manera progressiva —tret de lleus revifalles el 1940, el 1965 i el 1975, any en què en tenia 174 h— fins el canvi de segle. Així, es passà de 158 h el 1981 a 145 h el 2001, quan ja s’apuntava la tendència al creixement que permeté registrar 161 h el 2005.

L'economia

El principal conreu és l’avellaner (notable des del 1750), seguit d’altres fruiters, l’olivera i la vinya. L’existència d’una extensió reduïda de terres dedicades al conreu ha fet que la ramaderia hagi esdevingut d’importància primordial a la zona, sobretot l’avicultura i la cria de bestiar porcí i oví. Anteriorment, dels anys quaranta als seixanta del segle XX, hi fou explotada una mina de plom. L’indret es coneix com la font de la Mina de Plom, pel pou que hi ha al costat de la mina, que és el principal proveïdor d’aigua; el terme té a més una font del Ferro de molta anomenada, que també s’usa per a fornir d’aigua el municipi.

La història

La fundació del poble de l’Argentera ha estat atribuïda als romans i se suposa que el nom fa referència a l’explotació de les vetes de galena. L’Argentera formava part de les terres de Sant Marcel i de la vall de Porrera, un terç dels drets de les quals foren cedits el 1180 per Alfons I a Pere de Déu. El document parla clarament d' illas Argenteras . Amb anterioritat, Alfons I havia confirmat la cessió de tot, o de part, del terme feta per Albert de Castellvell el 1171 en favor del monestir de Sant Vicenç de Pedrabona, a Garraf. La dualitat de cessions provocà primer una topada i després una entesa el 1203 entre el monestir i Pere de Déu; el primer en restà propietari fins que el cedí a Escaladei, quan possiblement l’Argentera ja no formava part del terme. El poble surt esmentat en la carta de poblament de Cambrils del 1178, mentre que en la de la Selva del 1164 només es parla del torrent de l’Argentera. Al segle XVI formava part de la baronia d’Escornalbou, vinculada a la mitra.

El 1348 l’arquebisbe Sanço Lopes de Ayerbe contractà amb Berenguer Pedrissa i altres, de Falset, l’explotació i recerca de les mines d’argent i plom a Puig Rodó. Les mines es continuaven explotant el 1387. Fins el 1345 foren sufragànies de la seva església les de Duesaigües i les Valls.

Madoz, el 1847, destacava els boscos de pins i alzines del terme i donava com a úniques indústries un molí de farina i diverses mines, explotades des d’antic però poc abundants. A mitjan segle XIX tenia com a excedents comercialitzables avellanes, fesols, vi, aiguardent i oli.

El fet més notable del segle XIX fou la construcció del túnel de ferrocarril de l’Argentera, dit també de la Torreta, de més de 4 km de llargada, iniciat el 1883. Projectat per E. Maristany i Gibert per a la companyia Madrid-Saragossa-Alacanti, li va valer el 1918 el títol de marquès de l’Argentera, que li fou atorgat per Alfons XIII.

Font: Enciclopèdia catalana