Gaudeix d'Amposta el Montsià

 

Amposta

Comarca: Montsià - Habitants: 20.572 - Extensió: 138,31 km² - Amposta, la Carrova, les Comes, l’Encanyissada, l’Enclusa, l’Esquerra, l’Eucaliptus, el Mas d’en Carrasca, Montsianell, l’ Oriola, els Panissos, el Poblenou del Delta, la Taulada. (Fuente: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Amposta

Situació i presentació

D’una extensió de 138,30 km2 (el més gran de la comarca), el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital. Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia. A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per la costa del port dels Alfacs fins al canal de l’Encanyissada. En aquesta part del delta inclou l’estany de la Tancada i la major part de l’estany de l’Encanyissada. A migdia limita amb el municipi de Sant Carles de la Ràpita, des del canal de desguàs d’aquest estany fins a Mata-redona i a ponent amb el de Freginals, de Mata-redona als Bufadors, i amb el de Masdenverge, des dels Bufadors fins a l’Ebre. Amposta comparteix amb Sant Jaume d’Enveja i amb Sant Carles de la Ràpita la part de la dreta del delta.

El terme comprèn, a més de la ciutat d’Amposta, cap administratiu, els pobles de Balada i el Poblenou del Delta, també denominat Villafranco del Delta, la urbanització dels Eucaliptus i nombrosos veïnats o partides amb masies disseminades com la Carrova, Carelt, les Comes, l’Encanyissada, l’Enclusa, l’Esquerra, el Mas d’en Carrasca, Montsianell, l’Oriola, els Panissos i la Taulada.

La població

Les primeres dades de població (ampostins) es remunten als fogatjaments coneguts, amb 50 focs el 1359 (unes 225 persones), poc més del 10% de tot el Montsià, que en tenia 479, i amb 49 focs el 1367. Aquestes xifres, modestes, anaren disminuint encara, sobretot des del segle XV. En una època de decadència notòria, el fogatjament del 1553 només donava 16 focs a la vila, mentre que el conjunt de la comarca havia arribat a 592 focs, i igualment amb 16 focs figurava el 1568. Sembla que es recuperà en part amb la construcció de la torre de Sòl-de-riu el 1575, dins la línia de protecció de la costa que es portà a terme a l’època.

L'economia

En l’estructura econòmica d’Amposta, malgrat l’alça relativament important que en les dècades del 1980 i 1990 van experimentar els sectors secundari i terciari, les activitats agràries, tot i haver patit un cert retrocés, continuen tenint un paper important, amb una bona part del terme dedicat al conreu.

Les explotacions, moltes de les quals són de petites dimensions, han disminuït en nombre des de la dècada del 1970; estan majoritàriament dedicades al regadiu, tot i que juntament amb el regadiu, s’han incrementat les terres dedicades al secà. Entre les poques grans propietats es poden esmentar les de Carvallo, Cabussó i la Taulada.

La història

Del període preromà s’han trobat diverses dades arqueològiques, testimonis dels antics pobladors del que avui és terme d’Amposta, ja ressenyades. És a partir de l’estudi d’aquesta informació arqueològica, però també basant-se en el de les fonts clàssiques, que l’arqueòleg Francesc Esteve i Gálvez ha elaborat la hipòtesi segons la qual Amposta tingué com a precedent l’antiga ciutat ibèrica anomenada Hibera pels autors antics.

La ciutat d’Hibera és esmentada en ocasió de la segona guerra Púnica. El 217 aC, el general romà Gneu Corneli Escipió eixí de Tarragona amb 35 naus i al cap de dos dies va fondejar a les boques de l’Ebre, on derrotà l’esquadra del cartaginès Amílcar Barca. El 215 aC una contraofensiva cartaginesa dirigida per Hàsdrubal intentava de trencar les línies romanes i portar ajuda a Hanníbal. Els romans, però, van sortir-li al pas, reunint les seves tropes sobre l’Ebre. Passat el riu, deliberaren si havien d’acampar enfront d’Hàsdrubal o limitar-se a atacar els aliats de Cartago, per desviar així l’enemic del camí projectat. Seguint aquest raonament decidiren de posar setge a Hibera. Hàsdrubal en saber-ho, en lloc d’auxiliar la seva aliada, va assetjar una altra ciutat que acabava de sotmetre's als romans. Aquests, abandonaren de seguida el setge d’Hibera. En la batalla que seguí pocs dies després, i que és coneguda com a batalla d’Hibera, Hàsdrubal fou vençut pels romans i hagué d’abandonar el projecte de dur les seves tropes a Itàlia, segons narra Titus Livi.

D’Hibera, es conserven dues monedes del temps d’August que tenen a l’anvers la llegenda MVN. HIBERA IVLIA i al revers ILERCAVONIA. Per aquestes monedes se sap que l’antiga ciutat d’Hibera tingué en època romana categoria de municipi, que si bé no podia acollir-se al dret romà, com les colònies, no era una població estipendiària. De l’època de Tiberi hi ha dues monedes on s’esmenta Hibera juntament amb Dertosa (Tortosa). Posteriorment ja no es parla d’Hibera; Dertosa degué desplaçar Hibera ja que la calçada imperial salvava l’Ebre per Dertosa, on es degué traslladar el centre d’aquestes terres. Els romans sembla que van fortificar Amposta, bastint-hi un recinte murallat.

Els primers documents que parlen d’Amposta daten del 1098, abans que el lloc fos conquerit. Aquest any, el comte de Barcelona Ramon Berenguer III va pactar amb el seu cosí, el comte Artau II de Pallars, que li cediria en feu el lloc d’Amposta en canvi del seu ajut en la conquesta d’aquestes terres. Artau hi havia de construir un castell que guardés l’entrada de l’Ebre. Alhora, Ramon Berenguer III va concedir al monestir de Sant Cugat del Vallès l’església d’Amposta i la vila de la Ràpita. Tanmateix, l’ajut que els àrabs rebien des de Lleida, Fraga i València va impedir que el comte barceloní pogués realitzar els seus projectes.

El 1148, dins el desplegament estratègic organitzat pel comte Ramon Berenguer IV per a la conquesta de Tortosa, fou recuperat el lloc d’Amposta. Del període precedent, de dominació àrab, tot just n'han restat alguns topònims. Des de Lleida i per premiar l’ajuda rebuda en la conquesta de Tortosa, Ramon Berenguer IV donà a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem el castell d’Emposta amb els seus termes. Aquests s’estenien des de la font d’Alcharrova fins a la mar i des del cim de Montsià fins a l’Ebre; també, segons es baixa, des de Montsià fins a la mar. Als templers, per la seva participació en la conquesta de Tortosa, els correspongué una cinquena part de tot, però hi renunciaren a favor de l’orde de l’Hospital. Els termes de la concessió als hospitalers esmenten ja la possibilitat de conrear el delta en formació.

Al principi del segle XX la vila d’Amposta es polaritzà entorn de dos grans grups polítics, el monàrquic, que dirigia Joan Palau i Miralles, els integrants del qual eren anomenats popularment palauistes, i el republicà, que dirigia Joan Alfred Escrivà i Prades, els membres del qual eren afins a Marcel·lí Domingo i coneguts per això com a marcel·lineros o republicans d’Escrivà. Joan Palau, orador brillant i home de prestigi, aconseguí el 1906 l’alcaldia d’Amposta, càrrec que detingué fins el 1923. En aquesta època es feren un bon nombre de realitzacions que responien a la prosperitat econòmica i demogràfica que l’extensió del conreu de l’arròs havia portat. El 1908 fou concedit a Amposta el títol de ciutat. El 1911 s’iniciaren les escoles nacionals, sota la iniciativa del pedagog Miquel Granell i subvencionades per l’ajuntament, l’estat i la Companyia del Canal. El 1915 s’inicià la construcció de les anomenades Cases Barates. El 1919 s’inaugurà el famós pont penjant damunt l’Ebre, començat el 1915 i una de les obres més importants de tots els temps per a la població, que propicià Dato i que provocà lluites i discussions entre monàrquics i republicans. En aquesta època es publicava el diari “”Sota Montsià”, que dirigia el secretari de l’ajuntament Jaume Anguera i Prats. També en el primer mandat de l’alcalde Palau es feu la carretera d’Amposta a Santa Bàrbara i s’amplià el canal en el sector que dividia la part del Grau amb la part de la vila.

Amb l’arribada de la Dictadura de Primo de Rivera, Palau cessà com a alcalde i fou nomenat Joan Jornet (1923), al qual succeí Josep Lorente (1923-26). Les eleccions del 12 d’abril de 1931 permeteren l’ascens al govern municipal dels republicans d’Escrivà. El Bienni Negre de 1934-36 feu tornar novament l’alcalde Joan Palau, fins a les eleccions del febrer de 1936.

La guerra afectà durament Amposta, especialment durant la batalla de l’Ebre (estiu del 1938), quan el front s’estabilitzà en aquesta part del riu. Els bombardeigs de l’aviació foren freqüents i la població hagué de ser evacuada. Al començament del 1939 la vida de la ciutat començà a recobrar la normalitat.

Font: Enciclopèdia catalana