Gaudeix de Alfara de Carles.

 

Alfara de Carles

Comarca: Baix Ebre - Habitants: 369 - Extensió: 63,87 km² - Nuclis població: Alfara de Carles. (Fuente:: Nomenclàtor oficial de la Generalitat de Catalunya)

Alfara de Carles

Situació i presentació

El municipi d’Alfara de Carles, d’una extensió de 63,87 km 2 és situat a la part ponentina de la comarca, al massís dels Ports de Tortosa o de Beseit, els contraforts del qual accidenten tot el terme. Per llevant, des de les coves d’en Castells (extrem més septentrional del terme), una carena muntanyosa, on hi ha els colls d’en Garcia, el tossal de la Cova del Bou (552 m), el de Penyaflor, el de Farrúbio (792 m) i la tossa de la Reina (1 113 m), fa de partió amb els municipis de Xerta, Aldover, Tortosa i Roquetes. Per ponent, i formant part també d’aquest massís dels Ports de Tortosa, una altra serralada de cingleres i cimadals, que de vegades sobrepassen el miler de metres d’altitud, fa de termenal amb els termes de Beseit (de la comarca del Matarranya), Arnes, Horta de Sant Joan (ambdós de la Terra Alta) i Paüls; en aquesta serralada es troben el Bosc Negre, la Tosseta Rasa (1 217 m), els rasos de Maraco i la punta de l’Espina (1 182 m), que es prolonga per la serra de l’Espina fins a la Coscollosa (878 m).

Alfara és un nom indiscutiblement d’origen àrab. Els filòlegs, però, no han coincidit a l’hora d’establir de quin mot àrab deriva. Mentre que Asín Palacios, seguint l’historiador Bayerri, el fa provenir d’al-fakhar, que significaria ‘teuleria’, segons Alcover-Moll deriva d’al-hara, ‘carrer o poblet’. Respecte a la segona part del topònim de l’actual despoblat, Carles, aquest és documentat antigament Castles. Aquesta forma correspon, versemblantment, a un pas més dintre el procés evolutiu que, emmarcant tota una sèrie de canvis fonètics i morfològics, partia del mot llatí castella (plural de castellum, diminutiu de castrum), passat al català com a castla (femení singular), que, en plural, dóna la forma documentada Castles. El pas de Castles a Carles és del tot paral·lel al que es dóna entre castlà i carlà. Castles o Carles significa, doncs, ‘castells’, ‘fortificacions’.

La població

El fogatjament del 1553 dóna 16 focs a la població (alfarencs); un d’anterior, del 1378, en dóna 37 a Carles, precedent de l’actual població. A la primeria del segle XVIII (1718) la població era de 123 h. En el cens del 1830 figuren 437 h, 495 en el del 1842 i 738 en el del 1860. Fins al tombant de segle la població continuà augmentant encara (1 041 h el 1887). El 1900 n'hi havia 1 000, i d’aleshores ençà, ininterrompudament, la població ha anat davallant progressivament: 944 h el 1920, 870 el 1930, 809 el 1940, 713 el 1950, 614 el 1960, 551 el 1970, 502 el 1975, 391 el 1991, 346 el 2001 i 360 el 2005, data a partir de la qual semblava canviar la tendència demogràfica.

L'economia

L’agricultura és escassa al regadiu i una mica més extensa al secà. Al sector forestal, força extens, hi ha, sobretot, pinars, malesa o matollar i pasturatges. Els principals conreus són el farratge i les oliveres, però cal esmentar a més els cítrics (sobretot taronges) i l’ametller. Hi ha extenses zones de pastures aprofitades pels ramats de bestiar oví. Destaquen també el boví i l’aviram. De fet, la ramaderia, principalment l’avicultura, és la primera activitat econòmica del municipi, tot seguint una tradició secular. Cal destacar també l’existència de zones de caça, predominantment de porc senglar, però també de llebres i cabres salvatges.

Les activitats industrials són representades per la tradicional confecció de cabassos, tot i que és en decadència, ja que principalment aquesta activitat és portada a terme per la gent gran, mentre que la gent jove es dedica a altres feines.

La història

Si Alfara era dita antigament Alfara de Carles, nom emprat encara en l’actualitat, això s’esdevingué per la proximitat al lloc i antic castell de Carles, amb el qual formà una baronia que del segle XII al XV estigué en mans dels Sentmenat. Al final d’aquesta darrera centúria i per raó d’una epidèmia que es declarà el 1479 i que delmà molt la població, els supervivents abandonaren el lloc de Carles i traslladaren llur residència a Alfara.

El lloc de Carles és documentat el 1148, quan, després de la conquesta de Tortosa, el comte Ramon Berenguer IV atorgà a Pere (I) de Sentmenat, que s’hi havia distingit, a més de la castlania d’un dels tres castells de la Suda, l’escrivania de la cúria, la paeria i la presó de Suda, i el castell de Carles. Pere (I), fill de Beatriu, és un dels personatges més antics de la nissaga dels Sentmenat. Casat amb Ermessenda, repartí els seus béns entre els fills. A Arnau (mort després del 1170), probablement el primogènit, li cedí els béns de la Catalunya Nova; aquest personatge forma la línia de Tortosa i Carles. El succeí Ramon (I), que el 1237 atorgà als habitants de Carles una carta de poblament i franqueses, establint-los les cases i les terres del terme. El 1250 el mateix senyor ratificà aquesta carta. Al segle XV, un dels descendents de Ramon I de Sentmenat vengué el castell de Carles a la ciutat de Tortosa. La baronia d’Alfara i Carles restà així vinculada a la dita ciutat. Pertanyé primerament a la vegueria i posteriorment al corregiment de Tortosa. Al llarg dels segles XVI-XIX, entre la ciutat de Tortosa i l’ajuntament d’Alfara de Carles sorgiren un seguit de plets i discussions motivats per diverses qüestions, com tallades de pins i fites. Les disputes culminaren amb la pèrdua per part d’Alfara, i a favor de Tortosa, del territori de la Mola de Catí, a l’interior del massís dels Ports de Beseit, al SW del terme d’Alfara.

Font: Enciclopèdia catalana