La situació al Montsià

 

Situació

situació Montsià

La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km2. Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània. El Montsià consta de 12 municipis, després de la incorporació, el 1990, del municipi de Sant Jaume d’Enveja, que fins aleshores pertanyia a la comarca veïna del Baix Ebre.

La comarca pren el nom de la serra de Montsià, petit massís que domina la seva façana litoral. La primera referència escrita que es té del topònim Montsià (Montesuyam) és en un document del 1097 en què el comte Ramon Berenguer III fa donació de les esglésies d’Amposta i de la Ràpita i de determinades rendes a l’abat del monestir de Sant Cugat del Vallès. A l’inici del segle XX algun periòdic ja portava escrit en la seva capçalera el nom de Montsià. En aquest moment és quan hom troba els primers símptomes d’una consciència comarcal encara embrionària. No fou fins als anys 1932-36 —amb treballs de la Ponència que estudià la divisió territorial de Catalunya, primer, i el Decret que concretà aquesta divisió, després— que es van determinar els límits de l’actual Montsià, base sobre la qual s’ha anat bastint la seva identitat comarcal.

Font: Enciclopèdia catalana

Població

situació Montsià

El Montsià és una comarca poblada des de temps prehistòrics. Els enterraments i la ceràmica del neolític trobada a les necròpolis de Masdenverge o d’Amposta (pla d’Empúries, el Molinàs i la Carrova), els aixovars de l’edat dels metalls d’Amposta —cova del Calvari—, i els jaciments i poblats ibèrics d’Alcanar —la moleta del Remei— o Ulldecona —la Ferradura— en són uns pocs exemples. ...

Economia

situació Montsià

Fins al final del segle XIX els conreus predominants a la comarca del Montsià foren els típics d’una economia de subsistència. Això no obstant, l’olivera i la vinya tingueren un paper destacat. Els oliverars de la comarca, d’implantació segurament ibera, afavorits pels romans i multiplicats pels àrabs, experimentaren un gran impuls al segle XVIII. ...

Cultura

situació Montsià

Bona part de les activitats culturals que es desenvolupen a la comarca són organitzades per les diverses institucions i associacions culturals i cíviques que hi ha a la comarca, com els casals culturals i de joventut, i fins i tot les llars de jubilats. ...

Història

situació Montsià

Durant mil·lennis, l’Ebre no solament ha estat una font de riquesa per a la vida de l’home sinó que també ha representat una important via de circulació de pobles i cultures, els vestigis dels quals encara avui es troben repartits a banda i banda de riu. ...