La cultura al Montsià

 

Cultura

Cultura Montsià

Fonamentalment arrelada a la comarca, la tradició musical es concreta en la presència de societats musicals i bandes de música pràcticament a tots els pobles. Les bandes de música són molt antigues al Montsià. Hi ha documentació datada el 1845 que parla d’una banda de música a Alcanar i documentació del 1881 que fa referència a una banda a la població d’Ulldecona. També destaquen per la seva antiguitat l’Agrupcació Musical Seniense (1904), a la Sénia, La Lira Ampostina (1916) i la Unió Filharmònica (1917), ambdues d’Amposta. Gràcies a l’impuls de les bandes del Montsià el 1981 es va constituir la Federació Catalana de Societats Musicals, amb seu a Amposta. Entre els actes musicals que se celebren a la comarca es poden esmentar els festivals de bandes (Alcanar, Amposta), el Festival Internacional de Música a Alcanar i el Festival Internacional de Guitarra a Sant Carles de la Ràpita.

Entre altres equipaments culturals cal destacar la Biblioteca Comarcal del Montsià, ubicada a Amposta, complementada per les biblioteques locals que hi ha en diversos municipis. Per altra banda, no es pot oblidar el Museu del Montsià, a Amposta, amb sales permanents dedicades a la natura, al conreu de l’arròs i a l’arqueologia. Al terme d’Amposta hi ha també una interessant col·lecció d’ornitologia a la Casa de Fusta, servei del Parc Natural del Delta de l’Ebre, ubicat a l’Encanyissada. El Museu Natura Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita, és dedicat a la malacologia i a les ciències naturals, i és interessant també el Museu Ornitològic de Sant Jaume d’Enveja.

Font: Enciclopèdia catalana

Situació

situació Montsià

La comarca del Montsià, situada a l’extrem meridional de Catalunya, té una extensió de 735,37 km2. Al N confronta amb la comarca del Baix Ebre, al NW amb el Matarranya, comarca que administrativament pertany a l’Aragó, al S amb el Baix Maestrat, del País Valencià, i a l’E amb la mar Mediterrània....

Població

Població Montsià

El Montsià és una comarca poblada des de temps prehistòrics. Els enterraments i la ceràmica del neolític trobada a les necròpolis de Masdenverge o d’Amposta (pla d’Empúries, el Molinàs i la Carrova), els aixovars de l’edat dels metalls d’Amposta —cova del Calvari—, i els jaciments i poblats ibèrics d’Alcanar —la moleta del Remei— o Ulldecona —la Ferradura— en són uns pocs exemples. ...

Economia

Economia Montsià

Fins al final del segle XIX els conreus predominants a la comarca del Montsià foren els típics d’una economia de subsistència. Això no obstant, l’olivera i la vinya tingueren un paper destacat. Els oliverars de la comarca, d’implantació segurament ibera, afavorits pels romans i multiplicats pels àrabs, experimentaren un gran impuls al segle XVIII. ...

Història

situació Montsià

Durant mil·lennis, l’Ebre no solament ha estat una font de riquesa per a la vida de l’home sinó que també ha representat una important via de circulació de pobles i cultures, els vestigis dels quals encara avui es troben repartits a banda i banda de riu. ...