Situació i presentació

Baix Ebre

 

El Baix Ebre té una superfície de 1 002,72 km2 repartida entre els 14 municipis que l’integren, quatre dels quals són de creació recent, atès que tres d’ells es van segregar de l’antic municipi de Tortosa (Deltebre el 1977, Camarles el 1978 i l’Aldea el 1983), i l’altre (l’Ampolla), del terme municipal del Perelló, el 1990. La gran extensió de l’antic terme municipal de Tortosa desvirtuava la realitat intracomarcal. La nova situació administrativa es correspon, per tant, més exactament amb la realitat dels pobles amb vida pròpia.

La comarca del Baix Ebre és situada a l’extrem meridional del Principat. Limita amb les comarques del Montsià al migdia, el Matarranya i la Terra Alta a ponent, la Ribera d’Ebre i el Baix Camp al N i amb la Mediterrània a l’E.

Els límits de la comarca són, a grans trets, els següents: al N, la Ribera d’Ebre, des de la Talaia de Llixem fins al N de la plana de Sant Jordi prop del barranc del cap de Terme, el qual fa de límit al llarg dels darrers 3 km amb el Baix Camp; a llevant, la mar, des del codolar del Cap de Terme fins a la gola de Tramuntana; pel S, el Montsià, on el termenal puja quasi recte des de la gola de Tramuntana a l’illa de Gràcia i d’aquesta a la Carrova per l’Ebre, i continua fins a les moletes d’Arany; a ponent, el Matarranya, des d’aquestes moletes fins al riu d’Algars; al NW, la Terra Alta, des del riu d’Algars fins a la ja esmentada Talaia de Llixem, una mica al N del pas de Barrufemes, on entra l’Ebre a la comarca.

Geogràficament, la comarca integra diferents paisatges, des de la costa fins a les terres muntanyenques de les serralades de l’interior, passant per les amples superfícies que han omplert el riu en el seu delta, i els congosts que l’Ebre descriu quan travessa les formacions muntanyoses.

La comarca s’estén per la costa des del cap de Terme fins a la vora dreta del llit del riu. En aquesta línia de costa hom pot distingir dos sectors. El primer sector aniria des del cap de Terme fins al port de l’Ampolla, amb un traçat gairebé rectilini, on s’alternen les puntes del Calafat, el port de l’Estany, la punta de l’Àliga, Cap Roig i les cales de sorra o arena grossa (les Tres Cales, cala de Sant Jordi, cala de l’Àliga). El segon sector s’inicia més enllà de l’Ampolla, en què s’entra en plena configuració deltaica; aquesta tanca la península del Fangar i, a través d’unes platges baixes i arenoses, hom arriba fins a les goles de l’Ebre, que donen lloc a una sèrie de petites illes, entre les quals destaca sobretot l’illa de Sant Antoni, situada entre la gola de Sorrapa i la de Tramuntana.

Properes al segon tram d’aquest paisatge mariner, es diferencien les terres baixes del delta, que, tant en una banda com a l’altra, han donat lloc a la formació de basses, abans més nombroses i més extenses, que han anat desapareixent i fent-se més petites a conseqüència dels aprofitaments agrícoles. Entre d’altres destaquen la bassa de les Olles, la del Pal, la de l’Estella i la de l’Illot. En aquest tram el traçat de l’Ebre es torna molt sinuós, divagant pels terrenys plans del delta, i de Tortosa en amunt el riu queda encaixat i es veu obligat a formar congosts per a travessar les formacions muntanyoses, que configuren les serralades que envolten la comarca. La més important d’aquestes serres és la dels Ports de Tortosa o de Beseit, que limita la comarca per ponent, des de la serra de l’Espina i la de l’Escaleta fins a la mola de Catí, des de la qual surten tot un ventall de barrancs que, en direcció a l’E, cerquen el riu.

Les divisions administratives

Les divisions administratives del Baix Ebre tenen, en general, dos punts en comú: la seu dels organismes sol ésser situada a Tortosa, i aquests cobreixen un territori més extens que el de la mateixa comarca. Els 14 municipis que componen la comarca tenen una extensió molt desigual. Des de la meitat del segle XIX, el municipi que ha vist reduir més la seva superfície ha estat el de Tortosa, un dels més grans de tot Catalunya. Primer va ser la veïna vila de Roquetes que obtingué la seva independència municipal (1850), deguda, sembla, més a interessos polítics que no pas a necessitats d’adequació del territori. El procés ha culminat amb la separació de les pedanies deltaiques, que han passat a formar quatre municipis.

La divisió territorial de la Generalitat republicana creà, el 1936, les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Generalment no havien constituït, abans d’aquell moment, unitats administratives o territorials distintes. Amb la Terra Alta i la major part de la Ribera d’Ebre, les actuals comarques del Baix Ebre i el Montsià pertanyien a la mateixa vegueria fins al començament del segle XVIII i al mateix corregiment fins el 1833, tenint Tortosa com a capital. L’aparició de la província representà una nova demarcació administrativa que anul·lava l’antiga entitat territorial. Els partits judicials i els districtes electorals són les úniques subdivisions d’àmbit inferior a la província que han tingut vigència, sense que hagin creat, però, sentiments d’identitat.

Font: Enciclopèdia catalana


● La Població

● L'economia

● La cultura

● La història