La situació del Baix Ebre

 

Situació

situació Baix Ebre

El Baix Ebre té una superfície de 1 002,72 km2 repartida entre els 14 municipis que l’integren, quatre dels quals són de creació recent, atès que tres d’ells es van segregar de l’antic municipi de Tortosa (Deltebre el 1977, Camarles el 1978 i l’Aldea el 1983), i l’altre (l’Ampolla), del terme municipal del Perelló, el 1990. La gran extensió de l’antic terme municipal de Tortosa desvirtuava la realitat intracomarcal. La nova situació administrativa es correspon, per tant, més exactament amb la realitat dels pobles amb vida pròpia.

Properes al segon tram d’aquest paisatge mariner, es diferencien les terres baixes del delta, que, tant en una banda com a l’altra, han donat lloc a la formació de basses, abans més nombroses i més extenses, que han anat desapareixent i fent-se més petites a conseqüència dels aprofitaments agrícoles. Entre d’altres destaquen la bassa de les Olles, la del Pal, la de l’Estella i la de l’Illot. En aquest tram el traçat de l’Ebre es torna molt sinuós, divagant pels terrenys plans del delta, i de Tortosa en amunt el riu queda encaixat i es veu obligat a formar congosts per a travessar les formacions muntanyoses, que configuren les serralades que envolten la comarca. La més important d’aquestes serres és la dels Ports de Tortosa o de Beseit, que limita la comarca per ponent, des de la serra de l’Espina i la de l’Escaleta fins a la mola de Catí, des de la qual surten tot un ventall de barrancs que, en direcció a l’E, cerquen el riu.

A llevant, la vall de l’Ebre es veu limitada per les Muntanyes de Cardó i la serra del Boix, els contraforts llevantins de la qual tanquen la comarca pel NE, on el lloc de pas tradicional s’ha establert a l’anomenat coll de Balaguer.

Font: Enciclopèdia catalana

Població

poblacio Baix Ebre

El Baix Ebre té mostres arqueològiques que confirmen l’antiguitat del poblament a la comarca. A la cova de la Mallada, situada uns 12 quilòmetres a l’W-NW del Perelló, a les Muntanyes de Cardó, hom troba l’assentament humà més antic de les comarques de l’Ebre. ...

Economia

Economia Baix Ebre

L’Ebre ha estat un dels elements més importants que han condicionat la producció agrària. A la comarca del Baix Ebre sempre han estat diferenciats el sector de secà, al rerepaís i a les zones muntanyenques, i el regadiu, a les vores del riu i a les planes. ...

Cultura

cultura Baix Ebre

La comarca del Baix Ebre disposa d’una sèrie d’entitats i grups culturals destacats, com ara el Casal del Centre d’Esports del Perelló, la Societat Cultural Sant Josep a Jesús, la Societat Cultural el Cerç a Paüls, la Societat Cultural Recreativa Unió Aldeana, el Casal Camarlenc, la Societat Cultural Esportiva ...

Història

Història Baix Ebre

Durant mil·lennis, l’Ebre no solament ha estat una font de riquesa per a la vida de l’home sinó que també ha representat una important via de circulació de pobles i cultures, els vestigis dels quals encara avui es troben repartits a banda i banda de riu. ...