Cultura

Baix Ebre

 

La comarca del Baix Ebre disposa d’una sèrie d’entitats i grups culturals destacats, com ara el Casal del Centre d’Esports del Perelló, la Societat Cultural Sant Josep a Jesús, la Societat Cultural el Cerç a Paüls, la Societat Cultural Recreativa Unió Aldeana, el Casal Camarlenc, la Societat Cultural Esportiva i Recretiva de l’Ametlla de Mar, el Centre Parroquial de Sant Antoni i el Casal Municipal a Roquetes, el Casal de Xerta, fundat el 1911, i l’Associació Cultural de la Cava, que funciona des del 1950.

Quant a l’esport, la comarca del Baix Ebre disposa d’un important nombre d’instal·lacions i associacions. Els municipis amb una estructura destacada són Alfara de Carles, Deltebre, Roquetes i Tortosa. Dins del conjunt, hom destaca els ports esportius de l’Ametlla de Mar i l’Ampolla, el camp de golf de l’Aldea, les pistes d’ultralleugers de Camarles i l’Aldea i el camp de tir de l’Ampolla i de Tortosa. La proximitat del riu també ha potenciat esports de rem o natació als pobles riberencs i, d’altra banda, ha permès la realització de trobades populars esportives com la pujada en barca de l’Ebre o la cursa de natació Tortosa-Amposta. Un dels esports més arrelats a la comarca és el ciclisme, que es desenvolupa principalment als paratges naturals de la comarca com ara el delta o els Ports de Tortosa. Hom destaca, també, la importància d’esports com el windsurf.

Els mitjans de comunicació han estat presents a la comarca, sobretot concentrats a Tortosa. La premsa tortosina havia tingut força bel·ligerància al llarg del segle XIX i durant la primera part del XX. Els anys de la República hi hagué una activa associació de premsa presidida per Francesc Mestre i Noé, catalanista de tarannà liberal conservador, l’obra del qual fou totalment silenciada pel franquisme local. No és sinó durant l’efervescència cultural de la dècada del 1950 que hom pot parlar d’un ressorgiment de les publicacions tortosines. D’aquesta època daten la revista “Gèminis” i una segona època de “La Zuda”. El 1957 aparegué “La Voz del Bajo Ebro” (avui “La Veu del Baix Ebre”), que a l’empara de les institucions franquistes va portar a terme una tasca al servei dels sectors més dretans i oficialistes de la ciutat.

La situació fronterera de la comarca fa que el folklore del Baix Ebre presenti una sèrie de peculiaritats que el diferencien del de la resta de Catalunya, de manera que no és fàcil trobar tradicions com els castells, el ball de bastons o la sardana. A Benifallet és típica la celebració de la festa dels quintos, que es fa coincidir amb la diada de Nadal. A Tivenys se celebra la festa de Sant Antoni Abat, i a Xerta i Aldover és tradicional menjar la fogasseta el dijous gras. Com en altres municipis, a l’Aldea hom festeja el dia de la segregació, en aquest cas el 21 d’abril. A Xerta, el Dilluns de Pasqua és costum menjar la mona a l’assut. Deltebre celebra la diada de la segregació el dia 20 de maig. El diumenge de la segona Pasqua se celebra la festa de la Mare de Déu de l’Aldea, el Dilluns de Pasqua es fa un aplec a l’ermita de Sant Julià d’Alfara de Carles, i per Corpus a Xerta s’engalanen els carrers amb catifes florals i ornamentacions diverses. La diada de Sant Cristòfol se celebra tradicionalment als pobles de Roquetes, Xerta i el Perelló. A l’Ampolla, durant el mes de juliol, hom celebra la diada del musclo i la processó de barques per la Mare de Déu del Carme. Aquest mateix mes, el dia de Sant Jaume fan festa al Perelló i a Xerta, i al llarg de la tercera setmana té lloc la diada del rossejat a l’Ametlla de Mar. L’agost és tradicionalment el temps de les festes majors; coincidint amb la festivitat de Sant Roc se celebra a Deltebre la diada del Turista, i al llarg de l’estiu, però amb data variable, es fa la diada de l’Ostra del Delta a l’Ampolla. Al setembre es fa festa per Sant Miquel a Alfara de Carles, a l’octubre s’organitza a Roquetes una cursa popular, i al desembre, coincidint amb la festivitat de la Puríssima, se celebra a Camarles la diada de la Independència amb un dinar popular a l’ermita de la Mare de Déu de la Granadella.

La jota tortosina representa el folklore musical popular més arrelat; segons el folklorista Joan Moreira, el folklore tortosí baixà per l’Ebre o pel camí reial. Els raiers navarresos i aragonesos, quan transportaven la fusta pel riu, arribaven a Tortosa i anaven introduint la seva cançó popular; per aquest motiu, fins i tot ara, la jota tortosina mescla el català i el castellà. També la repoblació del delta, al segle XIX, amb pagesos valencians explica aquest contacte amb la jota.

A més de la jota hi ha altres balls populars com el punxonet, dansa elegant, el bolero i el fandango. Dels aspectes generals de la música folklòrica tortosina cal destacar les influències derivades del cromatisme oriental. Aquestes danses són acompanyades de la dolçaina i el tabal.

Font: Enciclopèdia catalana


● La situació

● La població

● L'economia

● La història