La història de l'Alt Camp

 

Història

Història Alt Camp

El poblament prehistòric a l’Alt Camp seguí el mateix procés que a la resta del Camp de Tarragona. Hom té constància que ja era habitat al paleolític (9 000 anys aproximadament aC). Es tractava de nòmades que vivien en balmes; destaquen la Cova del Pont de Goi i la balma de Picamoixons, situades al terme de Valls.

És molt poc el que se sap de l’ocupació sarraïna a la comarca. Gairebé l’única referència que es té és el pas de l’expedició d’Almansor (el 986) pel territori català, que va assolar el primer poblament de la comarca, centrada als castells de l’Albà (Aiguamúrcia), Selma (Aiguamúrcia) i Cabra del Camp, que feien de frontera efectiva amb les hosts musulmanes. És documentat el fet que a la fi del segle X els comtes de Barcelona, d’una manera més o menys efectiva, controlaven part de la comarca. Així, Bràfim i Vila-rodona eren en procés de colonització el 959, Albà i Selma van ser cedits pel bisbe Vives de Barcelona el 978, el castell de Cabra i el de Querol consta que ho foren el 980 i el 988 respectivament, Vallmoll era colonitzat el 995 i Vilabella el 1010. El 960 Borrell II vengué a Udolard el castell de Queralt i s’hi esmentava com a llindar, entre d’altres, el de Montagut (Querol), restaurat el 993. El 1012 Adalbert reconquerí i cedí al cenobi de Sant Cugat del Vallès terrenys de l’actual Penedès i del Tarragonès, entre els quals també hi havia el terme de Montferri. El 1030, amb motiu del casament d’Ermengarda, aquesta va lliurar part de les terres de la franja del Gaià a l’església del castell de Selma. Alhora, s’iniciaven els llocs del Pla de Santa Maria (1173), Alió i els Garidells (1174), etc. Se sap també que el primer document del castell de Montferri data del 1072, que després passà a la baronia de Castellvell i que el 1233 se’n féu càrrec el monestir de Santes Creus. D’altra banda, el 1142 Guillem de Sant Martí féu donació del castell de Selma, ja abandonat, als templers, que el 1196 el constituïren en comanda.

Un fet remarcable a partir de l’any 1906 fou la proliferació de sindicats pagesos a tots els pobles de la comarca, que en alguns casos n’arribaren a tenir dos, el dels rics i el dels pobres, amb la consegüent lluita ideològica que s’hi amagava al darrere. El cas més significatiu el representa Valls, amb la Societat Agrícola i el Sindicat Agrícola, i amb dos líders carismàtics al darrere: Josep Caylà Miracle i Fidel Martí Parès.

Font: Enciclopèdia catalana

Situació

situació Alt Camp

Té una extensió de 538,01 km2 i, segons les divisions territorials de Catalunya del 1936 i del 1987, és integrat per 23 municipis: Mont-ral, dintre el massís de les Muntanyes de Prades; la Riba, vora el Francolí, en el punt on aquest riu arriba a l’Alt Camp entre la Serra Carbonària i les Muntanyes de Prades ...

Població

poblacio Alt Camp

És la comarca de menor pes demogràfic i densitat de població de les tres que integren el Camp de Tarragona. Amb una superfície de 538 km2 i 40017 h el 2005, la densitat de població era, doncs, de 74,38 h/km2. ...

Economia

Economia Alt Camp

L’Alt Camp ha estat sempre una comarca eminentment agrícola, tot i que en alguns municipis, entre els quals es destaca Valls, hi hagi també indústria i serveis. ...

Cultura

Economia Alt Camp

Disposa d’equipaments culturals que es concentren primordialment a la capital, Valls. Entre aquests equipaments hi ha els museus. A la comarca sobresurten el Museu de Vilabella, el Museu Municipal d’Alcover, el Museu de Valls i el Museu de la Vila (Vila-rodona). ...