El Masroig
El Masroig, situat a la carena d'un turó de 192 metres d'altura, a l'esquerra del darrer tram del riu Siurana, és un poble de carrers estrets i costeruts i cases senzilles. L'església parroquial de Sant Bartomeu (s. XIX) és l'edifici principal de la població. Aquesta sorprèn per les seves grans dimensions, pròpia d'una població més gran. Un dels atractius del municipi és el jaciment protohistòric de la muntanya Roig del Roget, de 1.200 m2 que va ser ocupat durant el final de l'edat de bronze i començaments de l'edat de ferro, i que avui dia és un dels poblats més antics que hi ha a Catalunya del qual podem veure la planta gairebé completa.
El Masroig
Del Masroig es pot anar a peu al Molar i Bellmunt pels antics camins de ferradura que unien aquestes poblacions, fent possible un passeig molt agradable. També és recomanable la visita a l'ermita de les Pinyeres, antiga església del desaparegut poble del mateix nom, que s'alça sobre un turó al marge del riu.
El Masroig

El principal conreu és la vinya, seguida a distància de l'olivera, l'ametller i els fruiters. El celler el Masroig comercialitza gairebé la totalitat del vi i l'oli de poble, essent el celler més gran de la DO Montsant i també una de les més antigues del Priorat. A banda, també trobem diversos cellers particulars.

Història

Es creu que el Masroig prové d’un mas d’origen aràbic i hom afirma que després de la conquesta de Siurana formà part del feu dels Castellvell. Amb tot, la primera notícia documental es limita al segle XIII, quan les Pinyeres, el Masroig i el Mas de Bas i Garcia foren venuts per Pere de Berga a Martí de Vall-llebrer per 92 000 sous jaquesos. El 1309 Pinyeres i el Masroig, junt amb els altres llocs esmentats, foren adquirits per Guillem d’Entença als marmessors de Galceran d’Artesa, senyor de Garcia.

A partir d’aquell moment passaren a integrar-se en l’anomenada baronia d’Entença primer i al comtat de Prades després. Una part, però, de l’actual terme municipal del Masroig fou de la cartoixa d’Escaladei, fundada el 1163 per Alfons I, el Cast.

El 1708 el seu terme era integrat al de Garcia i es feia constar la mala qualitat del seu terreny. Cap a la meitat de segle XIX aconseguí de separar-se de Garcia i constituí un municipi propi. Entre el 1820 i el 1823 l’arxiu del poble resultà molt malmès, i durant la darrera carlinada es produí un important enfrontament armat al seu terme.